Viatjar pel món amb bicicleta és addictiu: 'és la meva metadona'
No va ser una decisió presa d’un dia per l’altre quan Ramon Sagués va concloure que volia fer un viatge pel món amb bicicleta. “Era un sentiment que tenia a dins meu i feia temps que em rondava pel cap. El més difícil de prendre la decisió va ser, de fet, fer el pas. Ara que ja estic a la carretera, tot va sobre rodes”.
Per ell, el repte més gran de ser a la carretera és el fet de no veure a la seva parella i a la família amb la freqüència que li agradaria. La seva parella, en canvi, està ‘més acostumada’ a no veure’l cada dia a casa. “Quan la Mercè i jo ens vam conèixer l’any 2008, ella va traslladar-se a Califòrnia per fer el doctorat. Jo la vaig seguir, però vaig marxar de viatge amb la bicicleta per Amèrica del Sud. En aquella època no hi havia Whatsapp o Facetime, l’única comunicació que teníem era a través de Skype als cibercafès. Després de sis mesos ella va venir a visitar- me a Colòmbia, així que tot i que feia nou mesos que sortíem, només ens havíem vist tres vegades”.
“Ara mateix la situació és bastant semblant”, afegeix Sagués. “Ella vindrà un parell de mesos el juliol, sigui on sigui en aquell moment. Donada la situació, sempre ajuda el fet d’haver viscut en aquestes circumstàncies prèviament. Al cap i a la fi, tant ella com la meva família i tots els que em coneixen saben que això és el que provoca la versió més feliç de mi mateix en aquests moments”.
Metadona
Sagués compara la seva vida sobre la bicicleta amb la droga metadona. “La llibertat que sento ara és incomparable amb qualsevol altra cosa que he sentit en el passat”, diu el català. “Viatjo entre països amb bicicleta sense cap expectativa i estic impressionat de tots i cadascun dels llocs pels quals passo. Sobre la bicicleta aconsegueixo conèixer països de forma diferent, perquè viatjo a un ritme relativament lent. Gaudeixo de cada tram de la carretera i la curiositat per descobrir el següent em fa seguir endavant”.
Així doncs, on té previst anar Sagués pròximament? “No sé què m’espera el que queda d’aquest 2022. No tinc un objectiu o un lloc específic on anar. Visc el moment i només el temps dirà on acabaré en un futur pròxim”.
Aquesta història forma part del tercer volum de la revista Nafent. Llegeix la història completa a la nostra revista digital o en paper. Visita la botiga online o compra la teva en un dels nostres quaranta establiments associats.
Històries relacionades
