Tendinopaties: Diagnòstic precoç i tractaments avançats
Els tendons són un teixit conjuntiu fibrós que connecta els músculs amb els ossos.
A causa de la seva escassa vascularització, tenen una irrigació sanguínia limitada, fet que dificulta la seva recuperació en casos de processos inflamatoris i/o degeneratius.
Les lesions tendinoses poden tenir un origen multifactorial, però generalment es deuen a moviments repetitius o microtraumatismes. A més, són teixits susceptibles de ser afectats per agents químics, com alguns antibiòtics o corticoides. El procés degeneratiu d’una lesió tendinosa és molt ràpid. En l’àmbit mèdic, es considera que una “tendinitis” (inflamació aguda del tendó) es transforma en una “tendinosi” (lesió crònica del tendó) en només tres setmanes. Fisiològicament, si el cos no ha aconseguit regenerar el teixit en aquest període aproximat, la recuperació es fa molt més difícil i el procés tendeix a cronificar-se.
L’explicació científica és que, en una tendinitis, els mecanismes inflamatoris que es generen augmenten l’alliberació de citocines inflamatòries com la IL-1β, la qual redueix l’expressió de l’ARNm del col·lagen tipus I present en els tenòcits humans, causant la degeneració de la matriu extracel·lular del tendó. Durant el procés de reparació, s’incrementa la producció de proteïnes de col·lagen tipus III, que substitueix el col·lagen tipus I d’un tendó sa. Aquest canvi en les fibril·les de col·lagen provoca alteracions en l’estructura, consistència, gruix, elasticitat, tonicitat i força del tendó lesionat, ja que el col·lagen tipus III no és funcional per al tendó.
Aquest procés fisiològic de curació que fa el nostre organisme, pot provocar que en molt pocs dies la lesió es compliqui, es cronifiqui i fins i tot esdevingui irreversible, fins al punt que el tendó pugui acabar trencant-se. Per aquest motiu, una valoració i actuació ràpides sobre el tendó lesionat són crucials per evitar seqüeles irreversibles. Si després de 3-4 dies de repòs la lesió tendinosa no millora, un especialista hauria de valorar-la, ja que en una fase inicial el problema es pot revertir amb més facilitat.
Les infiltracions de cortisona, així com la cortisona oral, poden alleujar el dolor, però al mateix temps interrompen el procés regeneratiu i curatiu adequat, cosa que acaba degenerant i debilitant encara més el tendó. En casos complicats o amb ruptures importants o totals que fan inviable la seva funció, les intervencions quirúrgiques no permeten recuperar la cel·lularitat col·lagènica del tendó, generant un teixit fibrós, rígid i poc elàstic.
A Sportcat realitzem un tractament amb hipertèrmia profunda UHF o làserteràpia d’alta intensitat, segons si hi ha afectació articular o cartilaginosa a la lesió tendinosa. Actuarem a escala cel·lular estimulant els tenòcits amb la ressonància magnètica MBST®. Potenciarem la circulació vascular i limfàtica a nivell profund amb la teràpia de buit intermitent Vacusport® i complementarem amb alguna infiltració ecoguiada de PRP (protein grow factors).
El resultats són sorprenents, sigui quin sigui el moment de la lesió, ja que en lesions realment cròniques aconseguim revertir gran part del teixit degenerat, retornant a un teixit tendinós, fort i funcional. Però cal tenir present el que s’ha comentat repetitivament: quan abans s’iniciï la recuperació, menys seqüeles irreversibles quedaran.
Un cop recuperat el teixit, entra en una segona fase física de la recuperació. Cal treballar la zona articular i muscular, així com elastificar i millorar la propiocepció i coordinació nerviosa de la zona. A més, cal estudiar el mecanisme lesional i intentar evitar-lo, si és possible, per no recaure en la lesió. En lesions d’extremitat inferior, és molt recomanable realitzar estudis biomecànics i valorar la necessitat de fer correccions mitjançant ortesis plantars (plantilles).
Una bona rehabilitació d’una lesió tendinosa sol necessitar entre 10 i 20 sessions (segons l’estat degeneratiu) amb un mínim de 2 sessions setmanals. El procés regeneratiu del col·lagen començarà a mostrar signes de recuperació a partir de la tercera setmana de tractament.
Aquest article forma part de la 12a edició de la revista Nafent. Llegeix la història completa a la nostra revista digital o en paper. Aconsegueix-la a la nostra pàgina web.
Històries relacionades