Rutes preferides de Nafent per a trail running o senderisme nivell expert en Andorra
Comú d’Encamp, a Andorra, és un autèntic paradís per fer senderisme i trail running. Amb una gran varietat de rutes, vistes espectaculars i fins i tot un quilòmetre vertical, pot ser perfectament el teu destí ideal per a l’estiu.
Aquesta ruta excepcional, amb grans panoràmiques, no és apta per a qui pateixi vertigen. Després d’un primer tram exigent i físicament dur, el recorregut es torna més amable, però només per a qui no tingui por de les alçades.
La ruta comença a l’Oficina de Turisme del Pas de la Casa. Es travessa la rotonda en direcció al centre del poble, seguint el carrer de les Abelletes fins arribar a l’avinguda d’Encamp. Un gir a la dreta porta al carrer de Catalunya, i després un a l’esquerra cap al carrer Bearn. Es pugen unes escales a l’esquerra i es continua pel carrer de la Solana, seguint primer un revolt a la dreta i després un a l’esquerra, mentre es guanya alçada pel pendent herbós.
Es creua dues vegades la carretera del port d’Envalira, continuant sempre recte i en pujada per trams d’herba força inclinats fins arribar a una zona més planera, on ja es veu la pista de terra que cal seguir. Més endavant, es deixa aquesta pista per agafar una drecera que puja directa fins al Pic Maià, coronat per instal·lacions d’antenes. Des d’aquí comença un descens suau per la pista, agafant el primer trencall a la dreta. El recorregut continua canviant de vessant i baixa amb facilitat pel costat ombrívol del Maià. A sota s’obre la vall del riu de Sant Josep, cap on més endavant es dirigeix la baixada. Aviat apareix el refugi de la Portella a l’altra banda de la vall.
En arribar al riu, es gira a la dreta seguint els senyals cap al refugi, que es pot visitar, o bé es pot iniciar el descens una mica abans directament cap al curs d’aigua. La ruta segueix el riu avall, creuant-lo diverses vegades al llarg d’uns 3 km fins arribar a una línia elèctrica. Allà, es gira a la dreta seguint les marques grogues i la línia, en paral·lel al riu Ariège, fins tornar al Pas de la Casa.
El recorregut passa primer sota el pont de la carretera que porta al túnel d’Envalira i continua per l’avinguda del Consell General fins a l’Oficina de Turisme.
Bony de les Neres (quilòmetre vertical)
Un quilòmetre vertical és un repte de muntanya en què es guanyen 1.000 metres de desnivell en una distància curta, sovint inferior als 5 km. S’ha popularitzat gràcies al trail running i a l’esquí de muntanya, i atrau esportistes que busquen esforços intensos, directes i fàcilment mesurables.
Aquesta proposta de Comú d’Encamp per a un quilòmetre vertical és adequada només per a persones amb una excel·lent condició física i una bona adaptació al terreny de muntanya.
La ruta comença a l’Oficina de Turisme d’Encamp i segueix l’avinguda de Joan Martí, passant pel parc de la Gent Gran i després creuant el pont sobre el riu.
Continua pel passeig de Mojocar, baixant unes escales i seguint el carrer a l’esquerra. A la cruïlla, s’enfila pel carrer Balcó del Solà i aviat arriba al camí marcat com a Camí de la Carrera.
Després d’un petit tram asfaltat, el sender s’endinsa al bosc. Es deixa passar el desviament cap al Camí del Bau i es continua a l’esquerra per un camí assolellat que guanya alçada ràpidament, amb àmplies vistes sobre Encamp i la vall. Dins del bosc, els senyals indiquen punts com la font del torrent de la Canadilla cap a la dreta, mentre que el camí que cal seguir, el Camí del Solà. Un altre indicador confirma ben aviat la direcció cap al Bony de les Neres.
Des de l’Oficina de Turisme del Pas de la Casa, la carretera surt suaument del poble. Aviat, una simple tanca marca el pas de l’asfalt a l’alta muntanya. A partir d’aquí, el camí s’enfila per un prat en direcció sud, en paral·lel als últims edificis, que van quedant enrere.
El traçat és clar i molt marcat: no hi ha dubte possible. Sempre endavant, sempre en pujada.
A mesura que es guanya alçada, el paisatge s’obre. Diversos torrents travessen el pendent i es van creuant un a un, mentre les marques grogues confirmen el camí. Dóna la sensació de caminar per una mena de frontera invisible, amb el terreny desplegant-se a banda i banda. Després de gairebé dos quilòmetres, apareix l’estany de les Abelletes, quiet i serè, un lloc per baixar el ritme uns instants. Un senyal indica aquí la direcció cap al pic d’Envalira.
La pujada continua. Al quilòmetre 3,3 s’arriba a un primer coll, el fals coll dels Isards. Sembla una fita, però encara no és el definitiu. El recorregut segueix i, uns 500 metres més enllà, apareix el veritable coll dels Isards. Un gir a la dreta prepara l’últim esforç.
Els darrers 800 metres canvien l’ambient. El terreny s’estreny, envoltat per la presència imponent del pic Negre d’Envalira. Amb cada pas, l’horitzó s’eixampla fins arribar al cim. Allà dalt, la vista s’obre en totes direccions, en un cercle complet, i la pujada constant i exigent acaba sent del tot recompensada.
Històries relacionades
