La Bruguera: 'Volem ser una força de canvi per millorar'

La resposta abreviada és “les dones”. Les dones es troben entre la població més vulnerable al canvi climàtic, i en el centre de les solucions a la crisi climàtica. Les dones pateixen discriminació en tots els àmbits, inclòs l’esport, i en particular el ciclisme. A la casa de turisme rural La Bruguera de Púbol, a prop de Girona, treballen per donar suport a les dones en el ciclisme i alhora fomentar la consciència i el comportament mediambiental.

Creus que el ciclisme és un esport respectuós amb el medi ambient? En si mateix sí, però –i no sempre hi ha un però- pensa en tots els vehicles que consumeixen gasolina a les curses ciclistes, en les ampolles d’un sol ús i en els envasos d’aliments, entre altres coses.

‘Desaccelerar una mica’

“La nostra impressió és que la gent ha de començar des d’un punt de partida i efectuar canvis factibles i tàctics en el seu comportament cap al medi ambient. En lloc de treballar des d’una posició de culpabilitat, s’ha d’avançar cap a una millora positiva. Fins i tot els petits canvis són millors que no canviar res, i aspectes com conduir menys, portar una dieta basada en plantes, cultivar els propis aliments o triar en funció del poder adquisitiu són formes excel·lents de portar una vida positiva pel medi ambient”, afirmen Wilson i Duff.

“Probablement no és una afirmació molt popular, però només pel fet de ser una temàtica relacionada amb la bicicleta, no és automàticament ‘eco’, ‘verd’ o ‘sostenible’”, afegeix en Mike. “El ciclisme és una indústria, formada per empreses que venen productes, i el 99% d’aquestes estan convençudes que tenen un imperatiu de creixement econòmic, per ser cada cop més grans i vendre més i més”.

Què podem fer com a ciclistes? “Abaixar una mica el ritme, prendre’ns un temps per pensar sistemàticament en l’impacte de les nostres accions, respirar una mica i gaudir del viatge, en lloc de precipitar-nos a la següent experiència, o a la següent compra. Abans de tornar a centrarnos en la productivitat i la generació d’ingressos, potser podríem donar un segon ús al joc de rodes velles Mavic R-sys o a les estoretes de ioga en comptes de llençar-ho a les escombraries, no?”

“Però, si us plau, no ens malin-terpreteu, també ens cau la bava amb les bicicletes com a la resta dels seguidors del nostre estimat esport, només som humans. Però creiem que és important recordar que, encara que a tots ens sembli que el ciclisme és una religió i que, per tant, existeix en un pla astral i celestial, en realitat descansa fermament aquí a baix, a la Terra, arran de terra, dins dels límits finits d’un planeta que té punts d’inflexió i recursos limitats, molts dels quals ja hem superat, i la resta se’ns està acostant ràpidament”.

“Creiem que el que necessita el ciclisme, l’economia en general i la humanitat com a espècie, és una àmplia reconnexió amb la naturalesa o un retorn a aquesta”, diu, explicant la seva filosofia. “Si aquest tipus de filosof ia fundacional, un crit de guerra perquè la nostra espècie estigui bé i en equilibri amb la natura, fos una força motriu per tot el que fem a l’esport, el disseny de productes, i fins i tot el turisme, generaria un tipus d’economia radicalment diferent. En definitiva, un món diferent del que estem vivint ara”.

‘Volem ser una força de canvi per millorar’

Quina millor manera de posar en pràctica aquesta filosofia que participant a través del ciclisme professional? I no qualsevol ciclisme, sinó el ciclisme femení, que ha estat descuidat i discriminat durant tant de temps.

Quines qüestions cal abordar? “La desigualtat salarial, la dissemblança de premis, assolir millores en el calendari de curses i en la qualitat d’aquestes, més cobertura mediàtica i no sexista, més recursos, oportunitats i suport per crear més rutes des del ciclisme juvenil fins als nivells superiors”, per nomenar-ne alguns.

Suport als equips ciclistes femenins

Com ajuden en Mike i la Michelle a aquesta situació? Regalant estades a La Bruguera per a campaments d’entrenament i esdeveniments de creació d’equips a equips professionals, d’elit i en desenvolupament. Ens diuen que això no sembla gran cosa en el context, però totes les empreses de ciclisme han de posar de la seva part per canviar el sistema. “No perdem mai l’esperança de promocionar la igualtat en el ciclisme. Volem ser una força de canvi per millorar”.

Van patrocinar el primer equip català de nivell UCI, el Massi-Tactic, durant tres anys, fins que l’equip va poder atraure un altre patrocinador del sector de l’hostaleria amb més diners. Ara La Bruguera continua recolzant al seu parallel, el Catema.cat. També donen suport al Bianchi HUNT Morvélo, i a l’equip contin ental UCI InstaFund.

Aquest equip canadenc és el complement perfecte per La Bruguera. “Són el primer equip ciclista del món amb zero plàstics d’un sol ús i estan treballant de valent per convertir-se en el primer equip ciclista neutre en carboni del món (i no només comprant compensaci-ons de carboni poc definides). Aquest any estem col·laborant i compartint coneixements de manera conjunta sobre tàctiques d’estalvi de carboni. Els hi oferim un camp d’entrenament per l’equip a Girona, on les ciclistes rebran diversos tallers d’educació mediambiental a La Bruguera, sobre consells i trucs per a un estil de vida positiu per al planeta, cosa que la direcció de l’equip considera fonamental per a l’experiència que reben les ciclistes de l’equip”.

La llista de desitjos d’en Mike i la Michelle pel ciclisme femení català inclou la importantíssima igualtat salarial, veure que més equips d’elit ascendeixin a l’estatus continental, que Massi Tactic pugi al nivell World Tour i que hi hagi més i millor cobertura mediàtica del ciclisme femení. A més a més, per descomptat, volen que la cursa ReVolta es converteixi en una cursa per etapes i que tant de bo guanyi un membre d’un equip que ells patrocinen.

Però encara n’hi ha més. Les joves ciclistes han de tenir més oportunitats i menys obstacles a mesura que van ascendint. Cal trobar patrocini financer comercial i, a més, insisteixen que un pas crucial per aconseguir-ho ha de ser “que hi hagi més dones en llocs de lideratge a la federació, a l’equip, als serveis esportius aliats i als departaments i organismes esportius governamentals”.

“És un procés lent, com plantar un arbre per obtenir fruits. Però, com diuen dels arbres, el millor moment per plantar-ne un va ser fa deu anys, però el segon millor moment és ara, així que posem-nos-hi!”.