Com va néixer Clementina Bicicleta de la mà de Pau Tena, artista, mecànic i apassionat del ciclisme
Pau Tena, propietari i fundador de la marca catalana de bicicletes Clementina Bicicleta, viu a Barcelona i dissenya bicicletes de competició d’alt nivell. Però aquesta definició només explica una part de la història. Amb una trajectòria vinculada tant al ciclisme com l’art, Pau crea bicicletes a mida, pensades segons el ciclista i les seves necessitats, amb un enfocament clar en el rendiment i l’adaptabilitat entre disciplines. Una manera de treballar innovadora, que contrasta sovint amb les tendències del mercat actual.
Text: Juliana Reis, fotos: Clementina Bicicleta
Parlar amb Pau Tena és com obrir un llibre d’història. La seva trajectòria vital desemboca directament en Clementina Bicicleta, una marca creada amb les seves pròpies mans i a partir de la seva experiència. Gràcies als seus pares, va créixer amb una forta sensibilitat artística, va descobrir el ciclisme per pura passió i, amb el temps, es va convertir en mecànic i pintor professional. A Clementina, aquests tres mons s’uneixen. El resultat és una bicicleta feta a mà i centrada en el ciclista, en què com el mateix Pau explica, el ciclista és el veritable centre de la peça, modelada pel coneixement i l’experiència viscuda.
Tena es va iniciar com a pintor. Des dels set anys va començar a una acadèmia de pintura al carrer Verdi de Gràcia. Als quinze anys va fer la seva primera exposició i va continuar aquest camí fins a la trentena, quan va reconèixer que l’art era més comerç que creativitat. A partir d’aquí, es va dedicar només a la mecànica i va treballar com a mecànic de la selecció espanyola paralímpica. Va assistir a diversos Campionats del Món i va viure de prop com l’equip espanyol guanyava medalles olímpiques.
«Com a mecànic», recorda Tena, «vaig entrar en el món del ciclisme adaptat, que és la categoria més exigent. No hi ha mercat. Ho has de construir tot des de zero».
Renaixement
El seu bagatge és clau per entendre com concep les bicicletes, sobretot pel fet de situar l’ésser humà al centre. «Quan estudies història de l’art, inevitablement arribes al Renaixement», explica, «una època en què l’ésser humà es converteix en el motor de la creació. Hi ha desenvolupament tecnològic i artístic alhora, tot des d’una visió profundament humanista». Aquesta mirada acabaria definint la filosofia de Clementina Bicicleta.
Per a Pau, les bicicletes artesanes no són merament una qüestió estètica. Les bicicletes que construeix són tan ràpides i eficients com les de les grans marques. La seva producció està feta de manera conscient al que pot produir ell mateix al seu petit taller de barri, a Barcelona. Cada bicicleta és un producte local, precís i pensat per durar.
En un món dominat per la producció en massa i el volum, Pau se’n manté al marge. El seu objectiu és respondre les necessitats reals dels ciclistes, combinant creativitat, estètica i rendiment en cada quadre que construeix.
Se sent especialment connectat en la manera tradicional italiana d’entendre les bicicletes. «Itàlia és el país del disseny i de l’estètica, però també de la tecnologia», diu. «Hi ha alegria en la manera en que estan fetes coses. Potser altres arriben més lluny en termes econòmics, però la creativitat i el desig de crear hi són molt presents. Amb les bicicletes passa el mateix».
Biomecànica
Al voltant del 2009, Pau va desenvolupar el seu propi protocol d’anàlisi biomecànica. Per fer-ho, va haver d’estudiar el tema des de tots els angles possibles, llegint tot el que tenia a l’abast i consultant a mecànics experimentats. En aquest context, la biomecànica consisteix a adaptar una estructura a una activitat física, en aquest cas el ciclisme, perquè el cos humà pugui rendir al màxim. És aquí on comença a prendre forma la connexió real entre ciclista i bicicleta.
Un cop va entendre verdaderament com es mou el cos sobre una bicicleta, la seva feina es va simplificar. El més important, diu, és ser flexible, perquè no hi ha dues persones iguals, s’ha de conjuntar un abast enorme de coneixements teòrics i tècnics sumats a la experiencia. Per a ell, el més natural és fer una bicicleta i una geometria per a cada persona, no obligar tothom a encaixar en el mateix motlle.
Sovint mira enrere, cap als anys de la postguerra, quan l’escassetat obligava a crear objectes senzills, resistents i amb un propòsit clar. Aquesta idea de «poc, però bo i durador» és exactament el que vol transmetre a cada Clementina. «La sostenibilitat», afirma, «també vol dir acceptar que no tothom ha d’estar obsessionat amb guanyar diners. No tothom ha de ser una gran empresa amb xifres descomunals».
Consumisme de masses
Quan parla de la fibra de carboni, Pau ofereix una visió clara sobre els materials. El carboni està estretament lligat a la producció en massa. Permet fabricar quadres en grans sèries, amb costos més baixos i sense necessitat de treball artesanal. La indústria l’ha adoptat pels suposats avantatges de rendiment, tot i que sovint les bicicletes de carboni acaben sent més cares simplement perquè el material s’ha posat de moda.
A Clementina, Pau ara treballa exclusivament amb tubs d’acer DEDACCIAI d’alta qualitat, escollits per la seva precisió, consistència i qualitat en la marxa. L’acer li dona un control total sobre el comportament de la bicicleta: resposta directa sota càrrega, estabilitat a alta velocitat i comoditat en recorreguts llargs, baixades i inclús pujant. Cada quadre té una geometria personalitzada, dissenyada per respondre a les necessitats del ciclista i rendir al màxim durant molts anys.
Escollir una Clementina significa allunyar-se del consumisme de masses i apostar per una cosa amb sentit, una bicicleta que vols conservar. Pau recorda sovint com les generacions anteriors parlaven de tenir «una bona bici»: una bicicleta comprada un cop per a tota la vida, canviant components quan calia, però mantenint sempre el mateix quadre.
Cada bicicleta que construeix té una història, i en recorda tots els projectes. Alguns dels seus quadres han guanyat campionats de Catalunya, i també ha creat bicicletes adaptades per a paraciclisme, com les de l’exciclista professional Pepi Benítez, medallista olímpica. Tot i això, Pau creu que, per a qualsevol creador, la millor obra és sempre la que encara ha d’arribar. Així és com veu les seves bicicletes: com obres d’art en evolució. Per a ell, una bicicleta ha de ser emocional i artística, però també precisa, funcional i profundament tecnològica.
Històries relacionades
