La INTEL·LIGÈNCIALA ARTIFICIAL arriba al món del ciclisme
L’arribada de la intel·ligència artificial al ciclisme va més enllà. del que la majoria dels ciclistes coneixen i possiblement canviarà les regles del joc en els pròxims anys,
En el disseny de quadres, en la creació de simuladors intel·ligents de curses, en l’elaboració de plans d’entrenament, en fer de la carretera una experiència segura, i molt més, la IA es troba ja a tot arreu. El ChatGPT, que es va fer viral fa uns mesos, poc després del seu llançament, no és el resultat d’un sol projecte i unes quantes hores de feina. És el producte de molts anys de treball i aportacions científiques, recerca i innovació. El mateix passa amb la IA en el ciclisme, fa molts anys que hi és present i continua creixent i evolucionant a gran velocitat.
Intel·ligència artificial, el futur del ciclisme
“Estem vivint un moment fascinant”, destaca en Daniel Navarrete, ciclista català i empleat de Nenissiwok AI Lab, empresa ubicada a Barcelona. “El que sabem sobre IA és només el principi. Hi ha moltes millores que es poden introduir. Actualment, ja tenim models d’IA capaços d’aprovar exàmens universitaris, de proporcionar eines de treball i coneixement de forma ràpida, de crear històries, imatges i molt més. Aquesta revolució tecnològica té un impacte important en l’àmbit social i un horitzó encara difícil de definir pel seu gran potencial”, afirma Navarrete.
El Machine Learning o aprenentatge automàtic és un factor clau en el desenvolupament de la IA en general, i també en el món del ciclisme. Navarrete explica com “gràcies a l’augment de les dades disponibles que provenen de dispositius portàtils i altres fonts, a partir d’algorismes d’aprenentatge automàtic obtindrem cada cop millors anàlisis, més accessibles i més personalitzades per planificar l’entrenament individual”.
Segons Navarrete, “és difícil predir el desenvolupament que tindrà la IA en el futur, però tenint en compte les tendències actuals, tot indica que hi haurà una millora en la personalització dels plans de formació i estudi. La integració dels dispositius serà un factor clau. Aquests, cada vegada més precisos i integrats a la roba, proporcionaran una visió més exacta del rendiment del ciclista, fins i tot podran intervenir directament en el disseny i la ideació de la mecànica de la bicicleta”.
Millora constant
“Amb tots els avenços mencionats, també podem destacar una millora en la comprensió del ciclisme per part de l’espectador”, prossegueix Navarrete.
“Ja estem començant a veure drons en la retransmissió d’algunes curses, com ara als campionats del món de ciclocròs de l’any passat. No seria estrany que les imatges captades poguessin utilitzar-se per identificar, estudiar i analitzar les posicions dels ciclistes i els equips. A més, gràcies a tecnologies i dissenys avançats en l’estudi de la intelligència artificial, disposem de xarxes neuronals molt potents que permeten detectar i reconèixer objectes, persones i fins i tot el seu estat d’ànim. Això obre la porta a la possibilitat que, mitjançant càmeres d’alta definició ubicades en diferents punts, puguem identificar ciclistes concrets en el pilot d’un esprint massiu i monitorar en temps real la seva velocitat, acceleració, potència en watts i altres dades rellevants per a l’espectador”.
“D’altra banda, gràcies a la qualitat de les anàlisis esmentades, els models de predicció són i seran cada cop més precisos. Això tindrà un impacte en el plantejament de l’estratègia de la cursa, tal com passa en altres esports, començant per l’anàlisi de les imatges per ordinador”.
Actualment, ja veiem l’aplicació de la IA en molts àmbits diferents del nostre esport. Navarrete destaca que en els processos de disseny de bicicletes se segueixen diversos mètodes d’optimització que es poden dur a terme utilitzant tècniques d’aprenentatge automàtic i intel·ligència artificial. Per exemple, en el disseny de la geometria del quadre i la mida dels tubs, a l’estudi de l’aerodinàmica i a la reducció del pes de la bicicleta per fer-la molt més eficient.
El treballador de Nenissiwok AI Lab continua: “No només en el procés de disseny de la bici-cleta, sinó que també trobem IA als simuladors intel·ligents actuals. Aquests repliquen les condicions reals de la carretera i, en definitiva, del ciclisme a l’aire lliure en diferents situacions, optimitzant així l’entrenament específic. A més, es pot monitorar l’activitat en temps real incloent la freqüència cardíaca, la potència generada, la cadència, i donar feedback al ciclista sobre aquestes dades. Si bé aquesta informació ja està disponible, a partir del monitoratge en temps real es poden crear simulacions de programes d’entrenament amb els resultats i analitzar les dades per aconseguir el màxim rendiment en l’entrenament”.
Un llarg camí per recórrer
“Pel que fa a la seguretat, s’estan desenvolupant sensors que donaran una protecció més eficaç perquè podran detectar l’entorn i la distància entre els vehicles i els ciclistes. En el cas dels vehicles autònoms, s’està incorporant IA de visió per computació i sensors que permeten detectar i evitar acci-dents de ciclistes en el mateix recorregut”.
“En conclusió, la IA ja ha arribat al ciclisme, tot i que encara amb molt camí per recórrer”, afirma Navarrete. “És probable que la intel·ligència artificial canviï les regles del joc i impacti en tots els àmbits del ciclisme de forma progressiva. Això obligarà a marques, organitzacions i equips ciclistes professionals, a considerar noves eines i a decidir què és millor per a l’esport, l’espectador i el ciclista”.
Històries relacionades
