Laia Pujolras: Trobant l’equilibri en el moviment
Hi ha poques coses que la Laia Pujolras no faci. La fisioterapeuta gaudeix corrent, fent ioga, ciclisme, gimnàs, Pilates, marxa nòrdica i, més recentment, pilatewalk; combinant-ho tot en una setmana habitual. El seu estil de vida actiu és fruit de la pràctica i també d’algunes lliçons vitals que la van obligar a aturar-se, trobar un nou equilibri i relacionar-se amb el moviment d’una manera més saludable.
Text, photos: Sjors Beukeboom
Com a fisioterapeuta, Pujolras atén regularment pacients que arriben a la seva consulta amb dolor o lesions. El que sovint s’amaga darrere dels símptomes no és un cos que funcioni malament, sinó un estil de vida que manté el sistema nerviós constantment en alerta, tens i sense descans.
“La gent es lleva, esmorza i va a treballar. Fan les mateixes coses cada dia, entrenen sense sentir realment què està passant al seu cos i intenten combinar-ho amb la vida familiar, els amics i moltes altres obligacions.”
“Al mateix temps, també hi ha una pressió externa: les xarxes socials, les expectatives del nostre entorn, la idea que sempre hauríem d’estar fent més coses. La gent vol fer moltes coses a la vida, però el cos no sempre pot seguir aquest ritme. I és aquí quan apareixen les lesions.”
Abaixar el ritme
En algunes ocasions, Pujolras no pot resoldre-ho tot pels seus pacients, però sí que els pot donar eines per començar a canviar hàbits. De vegades, això comença amb una cosa molt bàsica: baixar el ritme o, fins i tot, aturar-se completament durant un moment. A molta gent això li costa més que qualsevol exercici físic.
“En aquests casos, afegir més entrenament rarament és la solució. Es tracta d’aturar l’activitat física i calmar el sistema nerviós, encara que al principi sembli contradictori.”
Parla des de l’experiència. El seu punt d’inflexió va arribar cap al 2020. Havia estat fent massa coses durant massa temps, i el seu cos li ho va fer saber.
Respirar
“Encara em costa acceptar que no puc fer-ho tot en un sol dia”, diu. “Però quan ho accepto, la vida es torna més lleugera. De vegades és millor aturar-se i no fer res, fins i tot avorrir-se, que portar-se al límit cada dia. L’esport, inclòs córrer, no hauria de convertir-se en una altra manera d’ignorar el que el cos ens està dient.”
En aquests moments de pausa, el que més l’ajuda són els exercicis de respiració. “Inspira pel nas durant quatre segons i expira durant vuit”, explica. “L’expiració ha de ser més llarga que la inspiració. Quan allarguem l’exhalació, el cos rep el missatge que pot reduir el ritme. Repetiu-ho deu vegades. La respiració és una de les eines més directes que tenim per calmar el sistema nerviós i reconnectar amb el nostre cos.”
Després de trobar un nou equilibri personal, Pujolras ha tornat a fer esport gairebé cada dia. “Quan era petita vaig començar amb la dansa: ball de saló, tango, txa-txa-txa, vals. Era bastant competitiva i buscava reptes fora de Catalunya. Els caps de setmana, amb la meva família, sempre érem a la muntanya. Avui dia dirigeixo grups de persones fent tota mena d’exercicis i esports. M’agrada combinar disciplines diferents i no sento que hagi d’escollir una sola manera de moure’m, sempre que això em mantingui connectada amb el meu cos i amb el que necessito en cada moment.”
Llegeix l’entrevista completa amb Laia Pujolras al volum 2 de Nafent Running, disponible a la botiga online de Nafent Magazine.
Històries relacionades
