Els millors clubs de running del territori català
Cri Cri Run Club
A Cri Cri, tot gira al voltant de dos pilars molt clars. Primer de tot, l’aspecte social, però en segon lloc, el rendiment també es té en compte. Lluny de competir entre ells, conviuen dins la mateixa comunitat i es complementen de manera natural.
El pilar del rendiment està pensat per a aquells que situen l’esport com una prioritat. Així ho explica l’organitzadora Cristina Garcia. “Persones que ‘juguen a ser atletes d’elit’, en el millor sentit: entrenen amb estructura, persegueixen objectius clars i estan disposades a reorganitzar el seu dia a dia per entrenar millor. Aquí, el rendiment, la constància i la millora contínua són al centre de l’experiència.”
I afegeix: “El pilar Social, per altra banda, reuneix esportistes que volen integrar l’esport a la seva rutina d’una manera compartida i accessible. Persones que no deixen de viure per entrenar, sinó que entrenen sense deixar de viure. L’esport es converteix en una excusa per moure’s, desconnectar i socialitzar, sense la pressió del ritme o dels resultats.”
L’equilibri, segons Garcia, rau en el fet que tots dos perfils comparteixen espai, valors i comunitat. No són dos mons separats, sinó dues maneres d’entendre l’esport sota un mateix paraigua. Amb el temps, és habitual que algunes persones es desplacin d’un pilar a l’altre, segons el moment vital en què es trobin.
Barcelona ha acollit Cri Cri amb força, fins al punt de convertir-lo en un dels run clubs més populars de la ciutat. Però la iniciativa ja mira més enllà. “M’agradaria que Cri Cri es consolidés com un 360 sports LAB, un espai híbrid on experiència social i rendiment convisquin al voltant de l’esport. La idea és que sigui una casa per als corredors, tant per als que s’hi apropen des d’un vessant social com per als que busquen rendiment, cobrint les necessitats de tots dos perfils sense que cap exclogui l’altre.”
“Vull que Cri Cri sigui un espai viu on cadascú pugui desenvolupar la seva activitat esportiva del dia a dia: entrenar, aprendre, compartir, descansar i connectar. En definitiva, un punt intermedi entre comunitat i club tradicional, un tot en un que evolucioni amb les persones que el formen i amb la mateixa ciutat.”
Aquest horitzó no formava part del pla inicial. “La manera com Cri Cri ha crescut no era una cosa que busqués conscientment. Vaig començar quedant per córrer amb amics i, a poc a poc, s’hi va anar sumant més gent, de manera molt natural. Fa uns anys, a la ciutat potser faltava un espai que no estigués centrat només en el rendiment o el nivell, sinó en compartir l’esport d’una manera més humana. Crec que molts clubs de running neixen d’aquí: com un concepte nou que combina running, experiència i comunitat, sense etiquetes ni barreres.”
Barcelona, diu Garcia, és clau en aquest èxit. “És una ciutat que convida a moure’s, a entrenar a l’aire lliure i a compartir esport. Som en una zona amb accés molt fàcil a la Carretera de les Aigües i a Collserola, que des del primer dia de Cri Cri s’han convertit en el nostre “pati d’escola”: el lloc on entrenem, parlem i construïm comunitat, dia rere dia.”
El club de running referent d’Andorra: TrailANDfun
Quan Gerard Martínez va detectar que estava emergint un “nou perfil de corredor”, va decidir moure fitxa. Així va néixer TrailANDfun, una iniciativa pensada per donar resposta a aquells corredors que, majoritàriament, entrenaven sols.
Per a Martínez, de 45 anys, cada vegada més persones busquen gaudir del procés, aprendre, compartir i sentir-se part d’una comunitat diversa, més enllà de preparar-se per competir. Aquesta necessitat d’un espai obert, social i accessible ja era evident abans fins i tot de posar en marxa TrailANDfun.
“Veia activitat, motivació i ganes, però no hi havia estructura ni un veritable sentiment de pertinença,” explica. “Amb la barreja tan àmplia de cultures, de nouvinguts i de gent d’aquí que hi ha a Andorra, faltava un espai compartit.”
“Primer de tot, som un club social sense ànim de lucre. Vam néixer amb la idea de crear comunitat, no de vendre res. Més que córrer, volem construir un espai inclusiu on cadascú pugui progressar amb seguretat i gaudir de l’entorn. El nostre objectiu principal és donar eines als esportistes a través d’un entrenament progressiu, diversió compartida i respecte per la muntanya.”
El club ha anat creixent d’una forma autèntica. En un país marcat pel moviment constant de persones i per una comunitat internacional que viu en un entorn de muntanya, l’experiència compartida a la natura és el que fa que molts esportistes tornin una vegada i una altra a les seves trobades.
Més recentment, el projecte ha comptat amb el suport de negocis locals com Gir Café o El Pastor, entre d’altres. Un senyal clar que hi havia demanda d’un club de running a Andorra i que la comunitat esportiva valora la iniciativa. Martínez, nascut a Badalona però criat en gran part a Camprodon, va començar a córrer per muntanya com una afició, com una manera de sentir-se lliure. Avui, el seu club de running s’està convertint en un autèntic fenòmen.
“Traslladar-me a Andorra va ser un canvi de vida, sobretot per feina, però també una oportunitat per continuar alimentant la meva passió per l’esport i la muntanya,” diu. “Les muntanyes d’Andorra imposen respecte, i això pot fer que el primer pas costi. D’aquí neix la nostra iniciativa: un grup sense ànim de lucre creat per compartir, incloure i donar confiança a qui vol començar. El que més ens motiva no són els resultats ni el creixement econòmic, sinó els missatges de persones que ens diuen que han trobat un lloc on se senten part d’alguna cosa.”
Córrer per València amb altaveus i música a tot volum: Frolik
No hi ha estructura formal d’entrenament. No hi ha objectius marcats ni ritmes imposats. Però hi ha un grup immens que converteix els carrers oberts de València en una pista de ball. Frolik és un club de running excepcional.
Quan Frolik surt, l’escena impressiona. Més d’un centenar de participants travessen la ciutat envoltats d’un ambient festiu, amb música a tot volum que surt dels altaveus. Al darrere d’aquesta iniciativa valenciana hi ha Dario Franco.
Franco és originari de Buenos Aires, on havia format part de diversos run clubs, tant a la capital argentina com a San Francisco i Ciutat de Mèxic. Quan va arribar a València, va veure de seguida que el parc construït sobre l’antic llit del riu era un escenari perfecte per córrer. Després d’uns mesos observant els diferents grups i la quantitat de corredors que s’hi reunien, l’argentí va detectar que “hi havia molts equips i atletes entrenant, però cap club de running centrat en divertir-se i socialitzar.”
“Aquesta va ser la principal raó per la qual va néixer Frolik,” explica. “L’element social és el motor del club. A Frolik no som entrenadors ni fem entrenaments. Es tracta, simplement, de connectar i crear comunitat.”
Això, però, està a punt de canviar amb el llançament de Frolik Athletics. Franco ho defineix així: “És el següent pas: posar en marxa un club amb entrenaments estructurats i convidar la nostra comunitat a viure l’esport d’una manera més exigent.”
Els organitzadors han entès els conceptes de “social” i “comunitat” d’una manera que no deixa indiferent ningú. Quan Frolik entra al parc, és impossible no notar-los o no sentir la seva energia. Per la manera d’ocupar l’espai. No hi ha cap altre run club igual; el més semblant seria una discoteca amb sabatilles de running. Si t’agrada la música, ballar i córrer, Frolik és el teu club.
Nafent Social Club: Running, ciclisme i molt més
El Nafent Social Club és una de les comunitats més constants a l’hora d’organitzar social runs i social rides a Girona. Però no es limita entorn de la ciutat. L’activitat del club s’estén arreu de Catalunya, amb presència habitual a la Costa Brava i a Banyoles.
Córrer no és només un esport privilegiat dins de Girona ciutat. La zona de Banyoles, amb el seu estany i una xarxa gairebé infinita de camins de terra, és un escenari excepcional per als amants del running. “En aquesta part de Catalunya tenim un ventall molt ampli d’opcions per organitzar esdeveniments per a la nostra comunitat,” expliquen les organitzadores Judit Muñoz i Mònica Cózar.
Totes dues es reparteixen la feina de coordinar el club. “Intentem organitzar activitats setmanalment, com les nostres sortides fixes dels dimecres a Girona,” diu Cózar. Muñoz hi afegeix: “Normalment també fem un esdeveniment de cap de setmana cada quinze dies, sovint en col·laboració amb marques i negocis tant de Girona com de fora.”
L’esdeveniment de Nadal amb Can Pericus, segons Muñoz, en va ser un bon exemple. “Vam córrer al voltant de l’estany de Banyoles i vam fer alguns exercicis específics, abans d’acabar amb un bon dinar a Can Pericus i una quina. Una altra part del grup va optar per una sortida de gravel en grup. Va ser una experiència fantàstica, també a nivell organitzatiu, combinant les dues disciplines.”
Cózar destaca especialment la resposta de la gent. “És molt bonic veure cares noves al costat d’un nucli fidel que sempre hi és. Això ens dona energia per continuar organitzant trobades, ja sigui a Girona o a la Costa Brava. També intentem afegir-hi un element extra: pot ser un cafè abans de començar o un brunch o dinar més elaborat després. Aquesta combinació, juntament amb la varietat d’activitats i disciplines, és el que crec que ens diferencia d’altres clubs.”
Yachties Run Wild: El club de running exclusiu per a dones de Mallorca
Per a sortides en un grup nombrós i una experiència setmanal de running, Yachties Run Wild és el club a tenir en compte quan ets a Palma de Mallorca.
Amb base a les Illes Balears, Yachties Run Wild és un club de running exclusiu per a dones i una comunitat de fitness amb esperit social. Les trobades tenen lloc cada dimecres, principalment quan el temps acompanya i l’illa està més activa, com a la primavera, l’estiu i la tardor. Durant els mesos d’hivern, el club ha estat inactiu.
Formar part de “The Yachties” vol dir fer noves amistats i compartir riures, tal com expliquen als seus canals de xarxes socials. Precisament aquestes plataformes són clau per conèixer l’hora de trobada setmanal dels dimecres, ja que la sortida pot variar entre les sis i les set del vespre. Segons les organitzadores, tots els nivells hi són benvinguts, tant si és la primera vegada que visites l’illa com si hi tornes sovint.
Les sessions setmanals solen començar amb un escalfament, seguit d’un recorregut d’uns cinc quilòmetres per zones més tranquil·les i accessibles de la ciutat, en un entorn on es parla mallorquí. Després, Yachties Run Wild completa l’activitat amb una tornada a la calma que acaba amb cafè, begudes i converses sense presses. Les corredores més fidels es poden reconèixer per la roba pròpia del club, cridanera i fàcilment identificable pels carrers de Palma.
Històries relacionades
