{"id":3712,"date":"2022-10-07T17:02:52","date_gmt":"2022-10-07T15:02:52","guid":{"rendered":"https:\/\/nafentmagazine.com\/la-varietat-es-la-salsa-de-la-vida-el-viatge-amb-bicicleta-per-catalunya\/"},"modified":"2024-11-20T22:21:36","modified_gmt":"2024-11-20T21:21:36","slug":"la-varietat-es-la-salsa-de-la-vida-el-viatge-amb-bicicleta-per-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/nafentmagazine.com\/ca\/la-varietat-es-la-salsa-de-la-vida-el-viatge-amb-bicicleta-per-catalunya\/","title":{"rendered":"‘La varietat \u00e9s la Salsa de la Vida’ – El viatge amb bicicleta per Catalunya"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

'La varietat \u00e9s la Salsa de la Vida' - El viatge amb bicicleta per Catalunya<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Em va sorprendre el fet de descendir per una antiga franja d\u2019asfalt de color negre com l\u2019atzabeja acabada de fer. Anava fent corbes i pedalant per una vall banyada pel sol del capvespre on la llum anava travessant un mar de pins. Il\u00b7luminava suaument el terra verme ll\u00f3s i era tan tranquil que l\u2019\u00fanic so que emplenava l\u2019aire era el brunzit dels quatre rodets girant.<\/strong><\/p>\n

Deu minuts abans, uns deu quil\u00f2metres m\u00e9s enrere, hav\u00edem contemplat tres \u00e0guiles sobrevolant els camps dels Pirineus a quasi 2000m per sobre del nivell del mar i hav\u00edem vist a dues marmotes travessant la carretera. El contrast era rellevant, semblava que amb un obrir i tancar d\u2019ulls hav\u00edem fet la volta al m\u00f3n. Per\u00f2 no era aix\u00ed, per una ra\u00f3 molt senzilla:<\/p>\n

Catalunya \u00e9s el lloc amb m\u00e9s varietat en el que he anat mai amb bicicleta. Cap altre lloc s\u2019hi acosta, i cal dir que he tingut la sort de rec\u00f3rrer tot el m\u00f3n. Tenia un pressentiment, ja que havia viscut a Girona durant un any i, per tant, havia explorat bona part dels seus voltants, per\u00f2 volia endinsar-me una mica m\u00e9s en el cor d\u2019aquesta meravellosa regi\u00f3 per confirmar les meves sospites. Va ser un cap de setmana de quatre dies (gr\u00e0cies a la reina Isabel II), amb un temps perfecte i amb el company de viatge ideal. Amb les rutes planificades i els Airbnb reservats ens vam posar en marxa. I aix\u00f2 \u00e9s el que vam veure.<\/p>\n

Dia 1, De Girona al Coll de Merolla, 184km 3532m 7:43:19<\/h2>\n

Sortint de Girona, el nostre primer dest\u00ed va ser Besal\u00fa. A partir d\u2019aqu\u00ed, les carreteres es van anar tornant cada cop m\u00e9s tranquil\u00b7les i en poc temps ens vam trobar amb la primera pujada del dia.<\/p>\n

El trajecte de Castellfollit de la Roca a Camprodon \u00e9s un tram dur, amb pujades i baixades per la Garrotxa. \u00c9s una zona de volcans inactius des de fa molts anys que han deixat un paisatge semblant al d\u2019un paper arrugat, per\u00f2 amb un s\u00f2l fosc i ric, interminables parets de basalt i uns quants cr\u00e0ters de mides considerables. <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

No \u00e9s fins que comences a endinsar-te a Camprodon quan realment sents que ets a la muntanya, amb les petites i nombroses valls que es converteixen en \u00e0mplies extensions de pastures alpines. Ens vam aturar a dinar al Bistro la Parra, amb un amfitri\u00f3 incre\u00efblement amable que estava encantat de parlar de bicis, viatges i de com aconsegueix que les seves patates braves siguin diferents de la resta (utilitza una salsa de tom\u00e0quet espec\u00edfica i les rosteix en comptes de fregirles, aparentment). Despr\u00e9s d\u2019haver begut Aquarius i Coca-Cola com per una fam\u00edlia de 5 membres, est\u00e0vem saciats i llestos per anar cap a Ripoll, on realment va comen\u00e7ar la diversi\u00f3.<\/p>\n

T\u00e8cnicament, el Coll de la Creueta nom\u00e9s es refereix al final de la nostra pujada, despr\u00e9s del desviament cap a l\u2019esquerre de la GI-400 en direcci\u00f3 a la BV-4031, per\u00f2 per a nosaltres va ser com si l\u2019abord\u00e9ssim des de molt m\u00e9s lluny. Comen\u00e7a suaument, pujant per una vall on hi ha aig\u00fces minerals conegudes i vells balnearis abandonats que encara mostren indicis de la seva opul\u00e8ncia de principis del segle XX. Va augmentant el pendent de la carretera, quil\u00f2metre a quil\u00f2metre, percentatge a percentatge.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El tram que es considera oficialment la Collada de Toses va ser, tenint en compte el moment en qu\u00e8 est\u00e0vem (km 140, molt calor\u00f3s), bastant horrible. Els pendents superen el 10%, per\u00f2 com que no t\u00e9 cap ombra i hav\u00edem pedalat 6 hores ens va semblar pitjor. Vam aconseguir fer el cim i per fi vam veure Fran\u00e7a. Feia fred, aix\u00ed que vam conti-nuar r\u00e0pidament, aturant-nos tan sols un instant per contemplar una trobada improvisada de trac-tors antics, era un lloc estrany per una convenci\u00f3, sens dubte.<\/p>\n

Les vistes de la Creueta van mer\u00e8ixer tot l\u2019esfor\u00e7 fet fins al moment. \u00c9s una extensa zona de pastures sense vegetaci\u00f3, amb l\u2019imponent Puigmal a l\u2019esquerre i algunes marmotes i \u00e0guiles com a companyia. \u00c9s tranquil, preci\u00f3s i quan es corona el cim les vistes cap a Catalunya amb la posta de sol s\u00f3n espectaculars.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El descens cap a Castellar de n\u2019Hug est\u00e0 b\u00e9, per\u00f2 el carrer de Gombr\u00e8n a Cal Ros \u00e9s encara millor. Si fas aquest recorregut, no te\u2019l pots perdre.<\/p>\n

Vam arribar al nostre allotjament, un refugi al cim del Coll de Merolla. Acostuma a ser un punt de descans per als excursionistes o als escaladors, especialment perqu\u00e8 el propietari n\u2019\u00e9s un d\u2019ells. Est\u00e0vem cansats, per\u00f2 no exhausts, admirant les parets de records que provoquen una lleugera sensaci\u00f3 de vertigen. Aquest va ser el final del dia m\u00e9s dur del viatge, a partir d\u2019aqu\u00ed les pujades serien m\u00e9s f\u00e0cils i les dist\u00e0ncies m\u00e9s curtes. Est\u00e0vem impacients per continuar.<\/p>\n

Dia 2, De Coll de Merolla a Solsona, 99km 1616m – 3:46:33<\/h2>\n

Ens va despertar un ramat de vaques que s\u2019obrien pas per la carretera, fins i tot semblava que en qualsevol moment s\u2019afegirien per esmorzar amb nosaltres. Per\u00f2, per sort no ho van fer, estem d\u2019acord que aquest bou immens no seria un bon company de taula.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Comen\u00e7a amb una baixada directa, que vam decidir abordar amb les marxes m\u00e9s f\u00e0cils, rodant amb intensitat per activar les cames. No cr\u00e8iem que cap entrenador ho recoman\u00e9s, per\u00f2 els ocells i els cavalls que ens vam creuar semblava que ho gaudien.<\/p>\n

Vam fer una petita parada a Berga per prendre un caf\u00e8 i menjar una altra raci\u00f3 del nostre combusti ble oficial, l\u2019entrep\u00e0 de truita francesa. Despr\u00e9s, vam continuar pujant per les carreteres sinuoses amb vistes espectaculars als penyasegats. La ruta d\u2019avui ja la not\u00e0vem diferent, no t\u00e9 pujades pronunciades ni hi ha muntanyes altes, sin\u00f3 incre\u00efbles congostos, penya-segats i valls. \u00c9s com si t\u2019endinsessis en un m\u00f3n totalment diferent i s\u2019accentua encara m\u00e9s quan emprens el r\u00e0pid descens cap a Sant Lloren\u00e7 de Morunys i el seu vist\u00f3s llac de color verd blav\u00f3s.<\/p>\n

Vam menjar un altre entrep\u00e0 de truita amb formatge i tom\u00e0quet a El Jard\u00ed (dels millors que hem provat, per cert). Vam tornar a ascendir, aquest cop una pujada de sis quil\u00f2metres amb el sol ardent de la tarda. Hi ha tres coses que ens van fer continuar endavant: la idea que aquesta era l\u2019\u00faltima pujada del dia, les vistes francament al\u00b7lucinants de les escarpades parets rocoses de la vall i la temptadora possibilitat de trobar el lloc de xurros m\u00e9s pintoresc del m\u00f3n al cim. Els dos primers punts no em van decebre, per\u00f2 quan vaig arribar al cim uns minuts despr\u00e9s d\u2019en Gui, nom\u00e9s vaig poder veure el seu rostre capcot sota l\u2019ombra d\u2019un pi. El lloc de xurros estava tancat, hav\u00edem arribat un dia abans. Se\u2019ns va trencar el cor.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El descens fins a arribar a Solsona, on passar\u00edem la nit, \u00e9s un altre tram d\u2019asfalt impol\u00b7lut, amb canons a la dreta que semblen haver sortit directament de les terres \u00e0rides de M\u00e8xic. Una carretera recta ens va portar de les muntanyes als turons ondulats on es canvia de paratge un altre cop. \u00c9rem en un entorn una mica m\u00e9s rural, amb camps de blat de moro groc brillant i pobles als cims dels turons.<\/p>\n

Solsona t\u00e9 un centre hist\u00f2ric molt bonic, amb molts bars plens els divendres a la nit. Vam anar a la Casa Adroguer Nou per provar el seu vermut de la casa, les sardines fresques i les anxoves que vam fer veure que ens farien recuperar les sals que hav\u00edem perdut durant el dia. \u00c9s un local cl\u00e0ssic decorat amb rajoles a l\u2019exterior i amb un interior que sembla una biblioteca, tret que les ampolles de vi substitueixen als llibres. Despr\u00e9s ens vam dirigir a El Punx\u00f3 per menjar pinxos a la pla\u00e7a i contagiar-nos del bon ambient que es respirava entre els vilatans.<\/p>\n

Dia 3, De Solsona a Muntanyola, 106km – 1762m – 4:22:13<\/h2>\n

L\u2019endem\u00e0 va comen\u00e7ar com els dos anteriors, amb un ritme lent i un inici parsimoni\u00f3s. Fet que em va beneficar, ja que havia tingut mal de cap la nit anterior. Mai s\u2019havia tardat tant de temps a assaborir un suc de taronja. La carretera que deixa enrere Solsona ofereix \u00e0mplies vistes de les muntanyes que havien estat com casa nostra durant dos dies.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per\u00f2, a l\u2019haver disminu\u00eft l\u2019altitud, el cel sembla m\u00e9s gran, proporcionant una sensaci\u00f3 igual de dram\u00e0tica que els successos. Vam anar de poble en poble fins a arribar a Cardona, l\u2019antiga seu dels ducs de Cardona, la fam\u00edlia m\u00e9s important de l\u2019antiga Corona d\u2019Arag\u00f3 despr\u00e9s de la fam\u00edlia reial. La seva riquesa hist\u00f2rica avui dia encara \u00e9s visible, ja que la ciutat alberga un castell formidable, que aquell dissabte es va veure superada per la festa anual de la sal. <\/p>\n

La primera meitat del trajecte es va fer a bon ritme. Rodant sense notar que an\u00e0vem ascendint. A la nostra dreta ten\u00edem vistes cap a l\u2019impressionant Montserrat, a l\u2019esquerra ens an\u00e0vem acostant als Pirineus i al capdavant hi ten\u00edem els girs i revolts de la Catalunya central. <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Tot va transc\u00f3rrer amb tranquil\u00b7litat fins que, de sobte, vam rebre un av\u00eds a les nostres pantalles que ens alertava d\u2019un canvi de rasant. Una corba de 180 graus a una carretera amb prou feines asfaltada, la BV4316. Inesperadament, en menys de 5 minuts est\u00e0vem \u2018al mig del no-res\u2019, preguntant-nos com arribar\u00edem al nostre pr\u00f2xim dest\u00ed, Muntanyola, on hav\u00edem de passar la nit.<\/p>\n

Ens alegrava anar baixat en comptes de pujar la major part del trajecte, per aquest petit cam\u00ed del vessant del tur\u00f3 amb pendents de quasi el 20%. El dia va finalitzar, evidentment, amb 3km d\u2019esfor\u00e7 ag\u00f2nic. Durant la major part del segon i tercer dia la ruta ens havia semblat m\u00e9s f\u00e0cil que el primer dia, per\u00f2 el viatge es va complicar a partir d\u2019aqu\u00ed. Finalment, vam arribar a Can Riera, una casa rural que ens va proporcionar exactament el que necessitem. \u00c9s un lloc encantador, a uns 12 km de Vic, dirigit per l\u2019A\u00efda i en Tom. Compta amb lloc per guardar les bicicletes, un espai infinit per relaxar-se i tot aix\u00f2 amb una gran hospitalitat. L\u2019endem\u00e0 ens vam aixecar sentint-nos m\u00e9s preparats que mai per fer front al nostre darrer dia, tornant just on vam comen\u00e7ar. <\/p>\n

Dia 4, De Muntanyola a Girona 112km – 1084m – 3:50:00<\/h2>\n

Vic va marcar un moment melanc\u00f2lic al nostre viatge, vam menjar el darrer entrep\u00e0 de truita francesa. En Gui i jo vam fer les darreres mossegades a aquests salvavides carregats de carbohidrats i vam compartir un moment que mai oblidar\u00e9. Tornar\u00e0 a ser tan bo un entrep\u00e0 com aquest? Existeix algun tipus de ci\u00e8ncia que suggereixi que aquests humils entrepans milloren com m\u00e9s quil\u00f2metres fas?<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019un \u00faltim mat\u00ed mandr\u00f3s mirant el fons de les tasses de caf\u00e8, vam emprendre el darrer tram del nostre viatge. Quan comencem a pujar als canons que protegeixen el Riu Ter, vaig sentir que l\u2019ambient havia canviat. Durant tot el viatge el ritme havia estat constant, de nivell mitj\u00e0, amb un pedaleig continu, per\u00f2 sense for\u00e7ar en exc\u00e9s en cap moment. Ara,  per\u00f2, en Gui  estava arrasant. Va mirar cap enrere i em va fer una mirada que coneixia molt b\u00e9. \u201c\u00c9s el \u2018mode d\u2019anar a casa\u2019\u201d, em va dir somrient d\u2019orella a orella. Mai et posis al cam\u00ed d\u2019en Guillerme Cardoso en mode \u2018anar a casa\u2019. L\u2019\u00fanic moment en qu\u00e8 va abaixar el ritme va ser per fer una parada a Rupit per menjar un Cornetto, el temps just per gaudir d\u2019aquest poble encantador situat al vessant del can\u00f3. Aquesta antiga extensi\u00f3 tallada sembla estar situada a Arizona en comptes de Catalunya, pel fet de tenir parets de roca gegantesques que t\u2019envolten per tots costats. Al llac de baix s\u2019hi troba el fam\u00f3s poble de Sant Rom\u00e0 de Sau, que est\u00e0 abandonat i enfonsat sota un llac artificial. El campanar de l\u2019esgl\u00e9sia encara \u00e9s visible sobre l\u2019aigua.<\/p>\n

El tram final en els viatges d\u2019aquest tipus sempre \u00e9s una mica diferent. Potser \u00e9s l\u2019adrenalina de saber que est\u00e0s a punt d\u2019acabar o la familiaritat de saber exactament on ets, per\u00f2 trobes un segon al\u00e8, una marxa extra, for\u00e7a a les cames. Com sempre, vam fer un esprint de celebraci\u00f3 sobre el pont de l\u2019autopista i vam fixar la nostra l\u00ednia de meta a La Taverna.<\/p>\n

Ep\u00edleg<\/strong><\/h2>\n

Vam poder posar els peus en alt despr\u00e9s de quatre dies de pedalar tot assaborint una canya ben fresca a l\u2019ombra de la tarda. Potser ens est\u00e0vem tornant bojos, per\u00f2 vam estar d\u2019acord que probablement podr\u00edem anar directament a fer uns altres 500 quil\u00f2metres (un dia despr\u00e9s, vaig alegrar-me de no haver-ho fet). Com que les carreteres eren suaus ens havien deixat satisfact\u00f2riament sense dolor, la gent ens havia acollit a les seves cases, cafeteries i restaurants. I despr\u00e9s hi ha el paisatge\u2026 en fi.<\/p>\n

Podr\u00edem viatjar a qualsevol part del m\u00f3n per anar amb bicicleta, o simplement trobar-ho a Catalunya.<\/p>\n

Est\u00e0s buscant unes vacances amb Bicicleta totalment flexibles per la teva zona? Tant si viatges sol, amb la teva parella, amb els teus col\u00b7legues de ruta, amb la teva fam\u00edlia o, fins i tot, amb els teus companys de feina i clients, els experts en ciclisme Eat Sleep Cycle<\/a> estaran encantats d\u2019ajudar-te!<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Hist\u00f2ries relacionades<\/p>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n
\n
\n
<\/i><\/a><\/div>
\n \"A\n <\/div>\n <\/div>

Una celebraci\u00f3 especial pels 40 anys de la Uni\u00f3 Ciclista Campdev\u00e0nol<\/a><\/p><\/header><\/div><\/div>\n <\/div>\n <\/article>

\n
\n
<\/i><\/a><\/div>
\n \"Hopsters\n <\/div>\n <\/div>

‘No pots apressar la fermentaci\u00f3, ni tampoc una bona sortida’<\/a><\/p><\/header><\/div><\/div>\n <\/div>\n <\/article>

\n
\n
<\/i><\/a><\/div>
\n \"Oriol\n <\/div>\n <\/div>

Entrevista: Oriol Cardona Coll, pioner amb una medalla d\u2019or ol\u00edmpica<\/a><\/p><\/header><\/div><\/div>\n <\/div>\n <\/article>

\n
\n
<\/i><\/a><\/div>
\n \"Jana\n <\/div>\n <\/div>

Cass\u00e0 Bike: D\u2019una activitat extraescolar a formar campions nacionals<\/a><\/p><\/header><\/div><\/div>\n <\/div>\n <\/article><\/div>\n

<\/div>\n <\/div>
\n