De garatge de fusta a taller propi
Les restes de pasta de dents encara marquen la pica, el raspall recolzat just a l’esquerra. El microones desprèn una escalfor suau de la pizza reescalfada que s’ha acabat fa pocs minuts. L’olor encara flota, lleu, dins el seu taller nou de trinca, tot i que encara inacabat. “Acabo de dinar”, diu en Tibo Dierckx, el català nascut a Bèlgica, cap al migdia d’un divendres d’hivern. “A les quatre de la matinada ja era aquí treballant.”
Text and photos: Adrian Ossorio & Sjors Beukeboom
L’escena diu molt de l’ètica de treball del mecànic que avui viu a Barcelona, però que va créixer a El Papiol, el petit poble on fa poc ha obert el seu propi atelier. L’espai, d’una mida similar a una sala d’estar gran, encara s’està organitzant mentre parlem. Tot hi té un propòsit. També les taules de ferro, col·locades a l’alçada de seure però una mica més altes del normal, ajustades al cos d’en Dierckx, que amb gairebé dos metres d’alçada sobresurt clarament per damunt de la mitjana catalana.
Al centre de la sala hi ha una moto que utilitza al circuit de Barcelona. Ocupa l’espai com una peça central, impossible d’ignorar. Quan prem l’arrencada per broma, tot l’edifici tremola. Fins i tot els pisos de sobre vibren, tot i que el taller és a la planta baixa.
El seu somriure omple l’espai encara inacabat. Reflecteix l’energia que posa a Tibo Suspensions, l’empresa que ha passat de ser un interès personal a convertir-se en el projecte de la seva vida. Aquí s’hi sent a casa, a prop d’on va créixer i amb una connexió fàcil amb Barcelona. Sempre es mou amb moto, escollint la coneguda carretera de Sant Bartomeu de la Quadra, molt apreciada pels ciclistes, en lloc de la Ronda de Dalt, temuda pels conductors.
View this post on Instagram
Fa broma dient que la moto que utilitza a la carretera és una “versió més suau” comparada amb la que llueix al centre del taller, la mateixa que fa uns minuts ha fet pensar als veïns que El Papiol era l’epicentre d’un petit terratrèmol.
Workaholic
Alguns descriurien el propietari de Tibo Suspensions com un addicte a la feina. Però després de passar un divendres a la tarda amb ell —amb visita inclosa al seu lloc preferit per dinar, 4 Canyes— queda clar que el seu negoci és una combinació d’una passió ben canalitzada i un amor de tota la vida per les motos.
La majoria de suspensions que arriben a El Papiol les recull i les entrega personalment ell mateix, sempre amb moto.
“Amb l’objectiu que els clients les tornin a tenir a punt divendres a la tarda, perquè puguin gaudir del cap de setmana amb la bici”, explica, parlant d’un nivell de servei al client poc habitual.
Tot i les llargues hores al taller, no es considera un workaholic. De fet, diverses experiències vitals l’han portat a voler marcar una certa distància entre la feina i la vida personal. “Sí, podria perdre’m completament en l’empresa”, admet, “però també vull seguir creixent com a persona. Per això, per exemple, he soldat tot el taller jo mateix, sense tenir-ne experiència prèvia.”
De tornada al taller, explica que hi havia un altre motiu per voler fer ell mateix la soldadura. “El meu pare, que tenia una empresa d’enginyeria hidràulica aquí mateix al polígon d’El Papiol, era un soldador excel·lent”, diu. “Abans de morir, massa aviat, em va ensenyar a mantenir sempre la curiositat i a comprometre’m sense por. Això m’ha acompanyat des del dia que va morir.”
Equilibri
En Dierckx i el seu pare compartien un vincle profund i especial. La seva mort el va colpir fortament, i no només a ell: també la seva mare, el seu germà i la seva germana. “Els caps de setmana, sovint anàvem junts al seu lloc de treball per reparar màquines hidràuliques i purgar sistemes”, recorda. “Compartíem molts interessos, i ell me’n va transmetre molts, inclosa la feina al polígon.”
A poc a poc, la idea de crear un negoci de suspensions —una mena d’spin-off de l’empresa d’enginyeria hidràulica del seu pare— va anar prenent forma. “Vaig començar treballant en suspensions en una caseta de fusta al jardí dels meus pares”, explica. “I ara, anys més tard, obro el meu propi taller a tocar d’on ell treballava.”
Mentre parla, carrega tres suspensions de clients a la motxilla, preparant-se per sortir a recórrer les carreteres catalanes i repartir-les per Barcelona.
“Puc dir que he après moltes coses bones d’ell, i també algunes que vull millorar a la meva vida”, reflexiona. “Una és no convertir-me en un addicte a la feina. Una altra és fer les coses que em fan feliç. Amb el meu pare fèiem sovint petites aventures, amb cotxe o amb moto. Encara m’agrada molt, tot i que ell ja no hi és.”
“Amb Tibo Suspensions treballo molt, sí, però també rebo molt a canvi.
Clients contents, perquè tenen la bici a punt per al cap de setmana quan els entrego les suspensions personalment. I temps per gaudir del que més m’agrada, sempre que sàpiga equilibrar la càrrega de feina amb la meva vida personal.”
Arrenca la moto. La motxilla li descansa a les espatlles, els cabells llargs desapareixen sota el casc. “La millor combinació entre feina i vida personal”, diu amb un somriure ampli en aquest divendres qualsevol. “Hora d’entregar les suspensions.”
Aquesta història forma part de Nafent Magazine. Compra ara el teu exemplar de Nafent.
Històries relacionades
