Just a l’altre costat de la frontera: Explorant els pirineus francocatalans
El Haut Vallespir és un lloc fantàstic per passar-hi uns dies. Es pot pedalar pel Pirineu francocatalà durant centenars de quilòmetres sense creuar-se amb ningú: és el paradís del gravel. A menys de dues hores en cotxe de Girona, la Nafent va travessar la frontera per explorar la zona.
En Chris, del Pyrenees Cycling Club, que viu a prop d’Arles de Tec, informa l’equip de la Nafent sobre un dels tres recorreguts que tenim previst fer durant el cap de setmana. El britànic és un ciclista apassionat, amb experiència en totes les disciplines i coneix la zona amb detall. “La ruta d’avui és 50% per camins de terra i 50% asfaltada, oferint un tast de la diversitat de la nostra regió. Al llarg del camí, veurem ramats de cérvols, travessarem pobles miners abandonats i gaudirem de les vistes sobre la vall cap al Canigó, la muntanya sagrada de Catalunya”, explica en Chris.
En Chris i la seva parella, la Vicky, es van traslladar als Pirineus Orientals el 2018. Feia gairebé vint anys que visitaven la regió del Vallespir i finalment van decidir seguir el seu somni de tenir el seu propi negoci a la zona. La seva masia renovada, a prop del poble d’Arles de Tec és extraordinaria, amb una cuina casolana excel·lent i una piscina on refrescar-se. Als dos entusiastes ciclistes els hi encanta portar els seus hostes a descobrir l’Alt Vallespir, i el silenci a la carretera n’és només una.
Des del Coll del Noell hi ha un descens de 15 quilòmetres per camins de grava que farem amb calma, tant per gaudir de les vistes cap a la frontera com per tenir cura
de les bicicletes en els trams més irregulars. Si tinguéssim la mala sort de tenir algun contratemps, és bo saber que, com en Chris és mecànic de bicicletes, podria ajudar-nos si fos necessari.
La ruta preferida del Pyrenees CC comença amb una pujada de 8 quilòmetres per carretera, abans que els nostres pneumàtics toquin la grava. Durant la pujada, només ens creuem amb dos cotxes i un petit grup de ciclistes, la qual cosa confirma l’opinió d’en Chris que aquesta zona és un autèntic paradís pel ciclisme, però desconegut per la majoria. Després, pedalem per un camí de grava pla que travessa les mines abandonades de Fontanils.
El tram preferit d’en Chris arriba a continuació. A la nostra dreta tenim la frontera amb la Catalunya Nord, i estem totalment immersos en la natura, passant per castanyers, bolets silvestres i amb àguiles sobrevolant-nos. Les vistes són tan agradables com el desnivell. Des de la carena es pot veure fins a Roses i la Costa Brava. En Chris ens ha guardat una sorpresa especial per al final: una carretera serpentejant que ressegueixels costats de la gorja del Mondony.
A més del ciclisme de gravel, el terreny de la vall més meridional de França és excel·lent tant per al ciclisme de carretera com per al de muntanya, cosa que fa que tornar a la masia d’en Chris i la Vicky sigui una proposta temptadora. Hi ha una gran varietat de rutes en un entorn espectacular. En resum, els Pirineus Orientals són un lloc que val la pena visitar.
Aquest article forma part de la 12a edició de la revista Nafent. Llegeix la història completa a la nostra revista digital o en paper. Aconsegueix la teva revista a la nostra pàgina web.
Històries relacionades
