Javi Alonso: Descobrint les seves dues passions
No hi ha cap dubte que la ciutat de Girona és avui l’epicentre mundial del ciclisme i la bona cuina. Tampoc hi ha cap dubte que no pots arribar a ser el millor ciclista o cuiner del món sense tenir molt d’amor per el que fas. Ell és en Javi Alonso, una de les persones amb més passió i dedicació per el ciclisme i la bona cuina que Girona ha conegut mai.
Castelli Store: Javi, què va ser primer: l’ou o la gallina? És a dir, la cuina o la bicicleta?
Javi Alonso: Van arribar més o menys a la vegada. La meva primera bicicleta va ser una BMX, amb 17 anys. En aquella època, en el meu poble a Galícia, hi havia un ‘skatepark’, on els meus amics i jo passàvem hores practicant trucs. Això va ser abans de ‘Youtube’. Ningú et deia com fer les coses; havies d’aprendre tu mateix. Així que dedicàvem els caps de setmana a buscar ‘skateparks’. Viatjàvem molt a Burgos perquè era l’únic lloc on tenien un ‘foam pit’ (piscina d’escumes). De mica en mica, vam anar millorant i algunes marques van començar a donar-nos suport per a poder competir. En aquella època encara no tenia molt clar cap a on enfocar el meu futur laboral, però la meva mare em va donar un bon consell: “Estudia cuina, perquè si no et serveix en l’àmbit professional, et servirà per casa”. Per això em vaig apuntar al grau mitjà de cuina, que em va permetre realitzar les meves pràctiques a Casa Solla, un restaurant amb una estrella Michelin.
CS: Com aconsegueixes portar un equilibri entre la vida professional i la vida esportiva?
JA: Soc molt disciplinat i exigent amb mi mateix. M’agrada donar el 200% en tot el que faig, sigui sobre la bicicleta o a la cuina. Per una banda, professionalment he dedicat moltes hores i esforç fins a aconseguir una estrella Michelin per al restaurant on treballava. Al mateix temps, soc una persona que normalitza els seus èxits molt ràpidament; així que, l’endemà d’assolir un objectiu, ja en tinc un altre. Deu mesos després d’obtenir l’estrella Michelin, ja estava començant l’aventura a Girona, treballant per al Celler de Can Roca, on buscar la perfecció és l’exigència diària. Per altra banda, la bicicleta sempre ha estat la meva via d’escapament. És la manera amb la qual aconsegueixo aclarir el meu cap de la pressió i l’estrès que visc en el dia a dia. Vaig tenir un entrenador, però ara surto per gaudir. No porto potenciòmetre, ni miro números. Prefereixo sortir acompanyat amb la grupeta pel bon rotllo que es crea.
CS: Diries que Girona és el millor lloc del món per practicar ciclisme?
JA: Girona és un lloc espectacular per practicar diferents modalitats de ciclisme. Ara està triomfant el gravel. A la meva ciutat natal solia practicar BTT, ja que les carreteres no són bones i la pluja no ajuda; o sorties amb una Idro Jacket o no podies sortir mai. Aquí el clima és perfecte: amb la roba adequada pots sortir tot l’any. Amb una Perfetto Jacket surto tranquil·lament durant les nits d’hivern després de treballar. A més a més, a tot el territori, i especialment a la ciutat de Girona, existeix una comunitat ciclista enorme. Fins i tot a qualsevol de les seves cafeteries pots trobar als millors ciclistes del món prenent un cafè abans o després del seu entrenament. Tant pel ciclisme com pel bon menjar, Girona és un dels millors llocs per viure.
Imatges: Oriol Batista i Sergi Romeu.
Aquesta història forma part del volum 9 de la revista Nafent. Llegeix-lo complet a la nostra revista digital o en paper. Visita la botiga online o compra la teva en un dels nostres 200 establiments associats.
Històries relacionades
