Gran Fondo World Tour: Entrevista amb el CEO Dani Buyo
Dani Buyo (Constantí, 1976) és el responsable del Gran Fondo World Tour (GFWT), el primer circuit mundial de marxes cicloturistes, creat l’any 2015. Inclou proves repartides en cinc continents i genera un rànquing individual entre els participants. Amb una àmplia experiència en l’organització d’esdeveniments esportius, Buyo comparteix en aquesta entrevista la seva visió i l’evolució d’aquest sector dins l’esport a l’aire lliure.
Com va sorgir la idea de crear el circuit Gran Fondo World Tour?
L’any 2015, mentre treballava en un projecte de consultoria al Kazakhstan, vaig veure com el format Gran Fondo creixia ràpidament arreu del món. Cada cop hi havia més proves i vaig pensar que hi havia espai per a un circuit privat global. Vaig començar a desenvolupar una xarxa de destinacions i a dissenyar el format de franquícia com a model de negoci sostenible.
Gran Fondo World Tour és, sobretot, passió pel cicloturisme?
Sens dubte. Està arrelat en la cultura Gran Fondo i centrat en el cicloturisme amateur. La competició sempre hi és present, però la nostra prioritat és l’experiència de viatge: descobrir paisatges, cultures i persones a través de l’esport.
A més, és una manera de conèixer món. Ja sou presents en més de 25 destinacions…
Vam començar amb cinc esdeveniments organitzats per amics. Avui dia som en 24 destinacions de 17 països, amb diverses proves als Estats Units, França i Itàlia. L’aposta pel gravel ens ha portat a 15 destinacions més en 13 països: des de la Karukinka Gravel Race a Xile fins a una cursa a Islàndia, així com proves a Kazakhstan, Àsia Central, Corea i un creixement notable a l’Àfrica, tant en nombre d’esdeveniments com en qualitat.
També heu afegit curses de gravel. Ens ho expliques?
Fa tres temporades que incorporem el gravel al calendari, integrant-lo dins de proves existents. Donem punts a tots els qui acaben, fins i tot als últims. El gravel creix més ràpid que qualsevol altra disciplina i ens permet arribar a llocs sense infraestructura per a carretera. El públic és molt semblant al del ciclisme de ruta, i qui el prova, normalment s’hi enganxa.
El circuit no segueix les normes federatives de la UCI, per què?
Som un circuit 100 % privat, en col·laboració amb Grandvalira-SAETDE. Les federacions sovint imposen limitacions econòmiques i normatives que perjudiquen els organitzadors locals. Nosaltres adaptem cada prova a la realitat del país, mantenint el seu nom, tradició i patrocinadors, sense imposar un model únic. Això ens permet preservar-ne el caràcter local.
En quin punt estan els esdeveniments després de la pandèmia?
La participació s’ha recuperat en qualitat, si bé no sempre en quantitat. Molts participants prefereixen esdeveniments més petits, segurs i ben organitzats, amb més atenció personal, encara que això impliqui un cost més alt.
Quin ambient es respira entre els participants del GFWT?
Hi ha un component competitiu als trams cronometrats, però la camaraderia és l’element principal. Clubs i grups d’amics assumeixen el repte junts, gaudeixen dels avituallaments, comenten les pujades i connecten amb altres ciclistes. Aquesta part social és clau perquè la gent torni any rere any.
GFWT també promou el ciclisme com a forma sostenible de turisme i transport, oi?
El ciclisme és, per naturalesa, una manera neta de viatjar. Donem suport a mesures com la compensació de la petjada de carboni, neteges durant les curses i la conscienciació sobre pràctiques responsables. En zones amb menys sensibilitat ambiental expliquem per què és important. Organitzadors i participants compartim aquesta responsabilitat i des de GFWT hi contribuïm activament.
Aquest article forma part de la 15a edició de la revista Nafent. Llegeix la història completa a la nostra revista digital o en paper. Aconsegueix la teva revista a la nostra pàgina web.
Històries relacionades
