Federació Catalana de Ciclisme: Tecnificació
La Federació Catalana de Ciclisme (FCC) fa més de dues dècades que aposta per la tecnificació, oferint als joves ciclistes un camí estructurat per combinar l’esport d’alt nivell amb la formació acadèmica. Actualment, una vintena d’esportistes resideixen als centres de tecnificació de Ripoll, Esplugues i Banyoles, on equilibren la pràctica del ciclisme amb els estudis de secundària, batxillerat o universitat. Aquest programa ha format talents destacats com Marc Soler, Eloi Palau i Abel Balderstone, afrontant el repte de compaginar les exigents carreres esportives amb el progrés acadèmic.
La iniciativa va començar el 2007 amb el primer centre a Ripoll, on tres joves ciclistes d’entre 16 i 18 anys van viure en un pis tutelat per centrar-se en el trial mentre completaven els estudis de batxillerat. Aquest projecte pioner va establir les bases d’una estructura essencial per al ciclisme formatiu català, que avui compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i del Consejo Superior de Deportes. Els centres ofereixen residència als joves ciclistes, amb horaris adaptats, assessors acadèmics i serveis com fisioteràpia, dietètica i suport psicològic.
El 2018, es va establir el Centre de Tecnificació de Banyoles per donar suport als estudiants universitaris a Girona, abordant una problemàtica clau: molts esportistes deixaven de competir després del batxillerat a causa de les dificultats de compaginar els estudis universitaris amb l’esport. Aquest nou centre permet als ciclistes sub-23 continuar entrenant i competint mentre cursen els seus estudis.
L’accés als centres de tecnificació de la FCC es basa en un sistema de puntuació que combina criteris acadèmics i esportius. Les beques de la Generalitat cobreixen la majoria de places, mentre que el centre de Ripoll segueix un model mixt en què les famílies assumeixen part dels costos. Els esportistes resideixen als centres de dilluns a divendres i gaudeixen de suport integral, que inclou adaptacions curriculars i horaris compactats per facilitar la participació en competicions.
“Això suposa un canvi de paradigma”, explica Xavier Ràfols, del comitè tècnic de la FCC. “Abans, els centres es centraven només en l’aspecte esportiu, però ara és essencial incloure l’educació com a part del procés”. Aquests centres són fonamentals durant l’adolescència tardana, ajudant els esportistes a fer la transició cap a l’edat adulta amb disciplina i estructura tant en l’esport com en els estudis.
El programa de la FCC no només ha produït grans resultats acadèmics i personals, sinó també èxits esportius internacionals. Ciclistes com Marc Soler (UAE Team Emirates) i Abel Balderstone (Caja Rural-Seguros RGA) es van formar al centre del Ripollès, que també ha desenvolupat campions del món en trial, com Eloi Palau i Sergi Llongueras. El cas de Palau és especialment emblemàtic: després de ser resident a Ripoll, es va coronar campió del món en la categoria de 20” el 2022 i posteriorment va tornar com a tècnic al mateix centre.
Aquest exemple reflecteix l’evolució contínua de la FCC per donar suport als talents emergents del ciclisme català, combinant la formació esportiva d’elit amb el creixement personal i acadèmic per obrir camí a futurs campions.
Sergio Garrote: Un campió forjat en l’adversitat
Sergio Garrote, set vegades campió de Catalunya i 24 vegades campió d’Espanya, ha aconseguit dos campionats d’Europa, dues medalles d’or paralímpiques i tres títols mundials. Nomenat dues vegades ciclista català de l’any i fill predilecte de Viladecans, el seu camí fins aquí era inimaginable fa anys.
El 2001, un accident laboral li va provocar una lesió medul·lar tetraplègica, canviant la seva vida. Fins aleshores, utilitzava la bicicleta com a transport, sense esperit competitiu. Durant anys, va provar diversos esports adaptats sense trobar-ne cap que el motivés fins que, el 2014, un amic li va oferir una bicicleta adaptada. Això va marcar un punt d’inflexió, tot i que inicialment li va costar adaptar-s’hi. La llibertat que sentia al pedalar el va captivar, iniciant un viatge que ràpidament el va portar a la competició internacional.
Un mes i mig després de tenir la seva primera bicicleta adaptada, Garrote ja competia en curses internacionals. El setembre del 2014 va aconseguir les seves primeres victòries al I Open Handbike de Barcelona. A partir d’aquí, la seva progressió el va portar a formar part del programa de tecnificació de la Real Federación Española de Ciclismo el 2016 i a iniciar una carrera d’èxit internacional.
El 2017, va obtenir la seva primera medalla en una Copa del Món i dos bronzes al Mundial de Sud-àfrica. Des de llavors, ha acumulat més de 100 medalles nacionals i internacionals, incloent quatre victòries a la Copa del Món, dos campionats del món en contrarellotge (2022 i 2023) i dos títols europeus (2022 i 2023). El 2021, va guanyar la seva primera medalla d’or als Jocs Paralímpics de Tòquio, i el 2024 va repetir aquest èxit a París. Recentment, el setembre del 2024, va aconseguir el seu primer títol mundial en ruta a Zuric.
Malgrat els seus èxits, Garrote afronta reptes diaris com la logística de transportar la seva bicicleta més gran i gestionar la vida en cadira de rodes. Lluny de ser un obstacle, aquests desafiaments li donen més motivació: “Aquestes dificultats fan que la satisfacció sigui més gran”.
Tot i competir al més alt nivell, no té un contracte professional estable com altres ciclistes, depenent de les beques esportives del Plan ADOP i dels seus èxits internacionals. Garrote dedica totes les seves energies a la bicicleta, entrenant amb ciclistes convencionals per la diferència de nivell amb altres handbikers. És un exemple de superació i una figura clau en la visibilització del ciclisme adaptat.
Aquest article forma part de la 12a edició de la revista Nafent. Llegeix la història completa a la nostra revista digital o en paper. Aconsegueix la teva revista a la nostra pàgina web.
Històries relacionades
