El diari de la Marta: Maratona Dles Dolomites
Girona i el ciclisme van agafats de la mà. En tot cercle d’amics hi ha almenys un apassionat del ciclisme. A Castelli és així, ja que a tots ens apassionen les aventures sobre pedals i ens passem el dia fantasiant amb nous viatges, reptes i moments d’alegria sobre la bicicleta. És així com comencem a imaginar una nova i emocionant aventura que, aparentment, ens semblava fora del nostre abast.
Nosaltres – l’Óscar, en Javi, la Marta i en Sergi- un grup d’amics que hem compartit nombroses aventures ciclistes al llarg dels anys, vam decidir que volíem escapar de la intensa calor estiuenca de Girona. La solució era clara: anar a la muntanya. L’Óscar va iniciar aquest viatge. El seu somriure contagiós, el seu optimisme i la seva visió de la vida ens van captivar quan ens va proposar: “Escolta, per què no marxem a les Dolomites?”.
Ens esperava La Maratona Dles Dolomites, una de les destinacions més màgiques que he conegut. Tot i que encara faltaven sis mesos, el dia va arribar ràpidament. No sabíem fins a quin punt estàvem preparats, però la nostra passió i entusiasme van deixar de banda qualsevol dubte persistent, ja que Castelli ens va recolzar des del principi, guiant-nos cap a Itàlia.
Divendres, 5 de juliol
El despertador va sonar a les 3 de la matinada i ens esperaven vuit hores de viatge fins a arribar a Fonzaso, la seu de la fàbrica de Castelli. En Soren, responsable de màrqueting de Castelli, ens va donar una calorosa benvinguda a la fàbrica. Explorant cada racó, ens va sorprendre gratament trobar un lloc que conservava una essència familiar i artesanal, tot i utilitzar l’última tecnologia en la fabricació de les peces de roba.
Dissabte, 6 de juliol
Ens unim a una sortida grupal organitzada per la família Castelli. El sol brillava, la carretera alpina des del pas de Campolongo fins a Pordoi era espectacular i no paràvem de conèixer gent fantàstica pel camí. Què tenen exactament els habitants d’aquesta vall que els fan tan alegres i hospitalaris? És que viuen en pau i harmonia? Serà la força de les muntanyes? Reben els visitants com si fossin de la família, i és d’agrair que et facin sentir com a casa.
Diumenge, 7 de juliol
Avui és el dia de la Maratona. Ens aixequem a les 4 del matí, esmorzem i sortim de l’hotel a les 6:30 amb un temps ombrívol i ennuvolat. De cop i volta, la realitat de l’estiu a l’alta muntanya ens copeja: la carretera està mullada, comença a ploure de nou i al punt de sortida fa 9 graus. Vestits amb Gabba, Tempesta, peücs i guants, no ens faltava ni una peça. A la sortida es podia veure una gran concentració de gent acostumada a anar amb bicicleta en qualsevol de les circumstàncies climatològiques. Els clàssics havien tornat i ens vam alegrar de tornar a veure l’essència del ciclisme més pur.
Comença la cursa! Vam arrancar pujant el Passo Campolongo i després el Passo Pordoi. Seguidament, vam ascendir el Passo Sella, seguit del Gardena i, finalment, vam tornar a Corvara per continuar amb les pujades més llargues, el Passo Giau i Falzarego. En Javi i en Sergi es van passar tota la cursa animant els corredors que ho estaven passant pitjor. L’Óscar, aclaparat per la immensitat del paisatge, es va limitar a contemplar amb els ulls ben oberts aquell escenari que semblava de pel·lícula. Vuit hores després estàvem tots junts de nou a l’hotel. Estàvem esgotats.
Dilluns, 8 de juliol
La Myrtha i l’Emilio, els propietaris d’Azienda Agricola Foradoori, ens van donar la benvinguda i ens van ensenyar amb orgull el celler familiar. Vam arribar a Itàlia amb el propòsit de completar un repte tan gran com la Maratona Dles Dolomites: 138km amb 4230m de desnivell positiu. En realitat, allò que semblava ser l’objectiu principal del viatge aviat va passar a ser secundari. L’impacte que va tenir aquest viatge en nosaltres no té res a veure amb la distància, els watts o l’altitud; sinó amb l’hospitalitat i l’afecte de totes les persones que ens van acollir a un dels llocs més espectaculars de la Terra.
Tornem al calorós estiu gironí renovats i amb el cor content, plens de noves experiències per les quals estem tan agraïts i que volem compartir amb els que ens envolten.
Aquest article forma part de l’11a edició de la revista Nafent. Llegeix-lo complet a la nostra revista digital o en paper. Aconsegueix la teva revista a la nostra pàgina web.
Històries relacionades
