Coneixent a l'Albert Torres, l'únic ciclista professional menorquí
L’Albert Torres és un dels ciclistes que compagina el ciclisme de pista amb les competicions de carretera. El fet de ser de Menorca no va facilitar que aquest jove de 32 anys es guanyés la vida amb el ciclisme, però avui dia el corredor professional del Team Movistar compagina molt bé tots dos esports. En Joan Gomila, entrenador de rendiment amb seu a Girona, fundador de GoSport Training i entrenador del GEiEG Triatló, va conversar amb en Torres sobre la seva trajectòria, la combinació de la pista amb la carretera i les seves ambicions.
Joan Gomila: Com vas especialitzar-te en el ciclisme de pista, tenint en compte que a Menorca no hi ha cap velòdrom?
Albert Torres: “Quan vaig fer nou anys vaig començar a anar amb bicicleta amb l’equip ciclista Tritón, a Ciutadella de Menorca. Als onze anys vaig anar amb els meus pares al velòdrom de Mallorca per primera vegada. Em va agradar molt, vaig anar-hi més sovint i vaig començar a millorar. El 2004 em van seleccionar per anar als campionats d’Espanya de ciclisme en pista. Vaig guanyar l’Scratch i vaig pujar al podi en la modalitat de persecució individual”.
“Després d’aquest esdeveniment em van convidar a anar al Centre de Tecnificació de les Illes Balears. Només tenia catorze anys i vaig començar a viure sol a una altra illa, sense els meus pares. Encara que va ser una decisió difícil al seu moment, vaig poder centrar-me totalment a millorar les meves habilitats al ciclisme de pista. Aquest va ser el començament de la meva carrera professional”.
JG: Què vas aprendre d’aquests Jocs Olímpics que puguis aportar als propers, el 2024?
AT: “El cicle olímpic és molt exigent. Arribar als Jocs Olímpics ja és un repte, ja que cal classificar-se i, especialment als anys olímpics, la competència és molt elevada. He de sumar punts per classificar-me, per exemple, als Campionats d’Europa o del Món i definitivament no he de lesionar-me”.
“Al principi del cicle, abans de Tòquio, ja vaig aconseguir bastants punts i això em va permetre acumular-ne molts, molt abans de la ‘data límit’. Això em va permetre relaxar-me una mica. Aquest també és l’objectiu per poder arribar bé als propers Jocs Olímpics”.
JG: Tens la classificació per als Jocs Olímpics sempre present encara que estiguis competint a la carretera?
AT: “Ara mateix se’m fa difícil pensar en anar als Jocs Olímpics de París el 2024, ja que la meva carrera està actualment molt més centrada en les curses de carretera que en les de pista. M’encanta combinar tots dos esports, encara que de vegades és difícil. Sovint les competicions coincideixen de dates i he de prioritzar una cursa sobre l’altra. He de tenir la classificació sempre en ment perquè necessito sumar punts per poder-hi anar. M’agradaria poder ser olímpic per tercera vegada d’aquí a dos anys”
Aquesta història forma part del quart volum de la revista Nafent. Llegeix la història completa a la nostra revista digital o en paper. Visita la nostra botiga online o compra la teva en un dels nostres establiments associats.
Històries relacionades
