Brodie Chapman - Vegana i campiona nacional australiana de curses de Carretera

AF: Per què algunes persones tenen por de disminuir el rendiment en passar a una dieta vegana? Tens algun consell per a ells?

BC: “Si estàs considerant passar-te a una dieta vegana, et recomano que comencis introduint progressivament més aliments vegetals. Molta gent intenta eliminar tota la proteïna animal de la seva dieta d’un dia per l’altre i això pot ser complicat. Un canvi tan radical et pot deixar dèbil, amb gana i amb sensació de restricció, el que pot provocar ansietat i ganes d’afartar-te més tard. Adaptar-se a una dieta vegana requereix temps, especialment per a un atleta. Personalment, mai aconsellaria canviar la dieta d’un dia per l’altre. El primer pas seria explorar receptes d’àpats i aperitius vegans.

Intenta incorporar-los a la teva dieta de manera divertida i no com una obligació. Moltes cultures d’arreu del món tenen plats basats en plantes, per la qual cosa pots veure-ho

com una oportunitat per

descobrir-los i tastar nous menjars.” Assegura’t de menjar prou i de consumir prou calories, sobretot com a atleta. Real-ment es poden obtenir suficients calories a través de vegetals. A partir d’aquí, és qüestió d’anar aprenent”.

AF: Com és el teu pla d’alimentació abans, durant i després d’una cursa?

BC: “Abans d’una cursa sempre consumeixo molts carbohidrats. No només el dia previ a la cursa, també els anteriors. Normalment menjo pasta o arròs. El matí de la cursa, acostumo a prendre ‘porridge’ amb beguda d’avena, iogurt de soja, fruites del bosc, sal i sucre o xarop d’auró. És un plat bastant senzill però ric en carbohidrats. Després, una estona abans de començar la cursa, si encara tinc gana, menjo una torrada amb melmelada.

“Durant la cursa, la meva alimentació es basa principalment en productes de nutrició esportiva, com ara gels, barretes i batuts d’hidrats de carboni. Procuro ingerir uns 100 grams d’hidrats de carboni per hora, ja que, al llarg dels anys, he entrenat el meu intestí per a això”. “Si la cursa comença amb un ritme més lent, tracto de continuar menjant bastant, ja que sé que a mesura que passen els quilòmetres, el repte es fa més difícil i recuperar forces és més complicat”.

“En acabar la cursa, a vegades prenc batuts vegans que combinen proteïna i hidrats de carboni.

No sempre els necessito i altres cops menjo alguna llaminadura vegetal o bec algun refresc. Sé que no és el més sa, però simplement es tracta de sucre i això és just el que el teu cos necessita!”.

AF: Si poguessis fer un canvi en el món del ciclisme professional, quin seria?

BC: Posaria unes normes obligatòries per gestionar el reciclatge i el malbaratament de recursos, perquè crec que hi ha molts equips ciclistes bastant irresponsables. Implantaria un model més sostenible per a les activitats diàries del ciclisme professional. També m’agradaria veure més cobertura de curses ciclistes en els mitjans televisius.