Bici Lab Andorra: ciclisme de competició & uns inicis gegantins
El ciclisme és un esport amb una història rica i fascinant que comença a mitjan segle XIX. La industrialització va afavorir l’esclat de l’esport com a fenomen de masses i el ciclisme va ser, sens dubte, un dels més populars. Primer va triomfar entre les elits, però amb el canvi de segle també es va estendre entre les classes treballadores.
Text and photos: Bici Lab Andorra
Orígens del ciclisme
Tot i que l’antecedent de la bicicleta era la draisina, inventada el 1817, no va ser fins a la dècada de 1860 que van aparèixer els velocípedes —bicicletes amb pedals—, que van començar a popularitzar el ciclisme.
Cap al 1870 es va desenvolupar la bicicleta de roda alta, anomenada en anglès ‘penny-farthing’ per la seva similitud amb un penic i un ‘farthing’, dues monedes angleses de mida diferent que evocaven la desproporció entre les dues rodes. També es coneixia com a ‘ordinary bike’, tot i que avui dia no resulti gaire ordinari veure algú passejant amb un d’aquests exemplars.
El naixement de les primeres curses
Amb l’augment de la popularitat de la bicicleta, el ciclisme es va convertir ràpidament en un esport competitiu. Les primeres curses documentades es van organitzar durant la dècada de 1860, amb França i el Regne Unit com a bressols d’aquest esport.
La primera cursa de llarga distància en carretera va ser la París-Rouen de 1869, en què els participants competien amb velocípedes. Aquests vehicles eren bicicletes de pinyó fix, amb els pedals situats a la roda davantera i dues rodes aproximadament simètriques. El naixement d’aquestes curses i la set de victòria van motivar els inventors de l’època a dissenyar les peculiars ‘penny-farthing’.
Una roda desproporcionadament gran permetia recórrer més distància amb un sol cop de pedal i, per tant, avançar més ràpidament, tot i que la conducció era força perillosa i complicada. Aquestes serien també les primeres bicicletes que gaudirien de grans innovacions tècniques, com ara els radis tensats i els pneumàtics —inicialment, sense cambra d’aire interior.
Aquest tipus de bicicletes, més ràpides, afavoriren l’aparició de nombroses curses. Moltes d’aquestes eren proves locals entre poblacions, anomenades ‘Grand Prix’ o ‘Championships’, que acabarien esdevenint les precursores del ciclisme de competició actual, tant en carretera com en pista. Les curses d’aquesta època no eren només competicions d’agilitat i resistència, sinó també de valentia i habilitat mecànica, ja que els corredors havien de reparar les avaries sobre la marxa i eren revestits d’una autèntica aura heroica.
L’herència
Les competicions amb les anomenades ‘ordinary bicycles’ van marcar el camí cap a la professionalització i la popularització del ciclisme. L’afany d’anar cada cop més de pressa i, evidentment, de fer-ho de manera més segura i pràctica donaria, finalment, pas a la bicicleta que tots coneixem: la denominada ‘safety bike’ o bicicleta de seguretat.
Avui, aquestes primeres experiències ens recorden com ha evolucionat l’esport. I compte, que això no s’atura! La recerca i la innovació continuen sent fonamentals en el món del ciclisme, que, ben segur, encara ens té alguna sorpresa guardada.
Descobreix aquesta i moltes més històries ocultes del ciclisme i de la bicicleta al Bici Lab Andorra: molt més que un museu de la bicicleta, i una parada obligatòria si visites Andorra.
Històries relacionades
