La ruta preferida de l’Alex Molenaar a Catalunya
És plena de volcans i vistes impressionants
La seva ruta preferida comença al poble de Sant Esteve d’en Bas, situat just a l’oest del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Com a escalfament, es dirigeix cap al nord en direcció a la ciutat d’Olot, la porta d’entrada a la zona volcànica de Catalunya. A mitjan camí de la ruta, torna a Olot, de manera que es pot dividir la ruta en dues parts: un bucle nord seguit d’un bucle sud.
El tram cap al nord presenta dues pujades, la primera és la Coll de Capsacosta, mentre que la segona -anomenada Coll de Canes- comença més endavant a Ripoll.
“Aquesta és la meva ruta preferida perquè són els camins on vaig començar a pedalar i els que van obrir el camí a la meva carrera professional com a ciclista,” diu Molenaar, actualment corrent per l’Illes Balears Arabay Cycling Team. “La considero un dels llocs més bonics per pedalar amb la meva bicicleta.”
La primera part de la ruta és preciosa, diu el jove de 25 anys, però el segon tram cap al sud encara és millor. “Per mi, el més destacat de la ruta és el Coll de Bracons, la pujada més dura d’aquest recorregut, i el poble de Rupit, un dels llocs més bonics on he estat arreu de tot a Catalunya”.
La pujada del vessant oriental del Coll de Bracons parteix de la Vall d’en Bas. La pujada té 8 km i es va endurint a mesura que avança, amb els darrers 7 km a un pendent mitjà del 9% i els darrers quilòmetres a més del 10%. Tot i la pujada, les vistes són magnífiques i el descens és fabulós.
Molenaar té una anècdota del seu lloc preferit de Catalunya: “Quan era jove i vaig parar per primera vegada en aquesta font (a Rupit), un home em va dir que cada vegada que begués aigua de la font havia d’esquitxar a la ‘pastoreta’ que està a sobre de l’aixeta. Em va dir que això em donaria bona sort. Des d’aleshores, cada vegada que m’aturo a beure aigua, llenço aigua a ‘la pastoreta’”.
Des de Rupit fins a Sant Esteve d’en Bas ja és tot baixada. A l’arribada hi consten enregistrats 174 quilòmetres al ciclocomputador i cada quilòmetre val la pena. El ciclista de l’Arabay reflexiona: “No se m’acut cap ruta a Catalunya més bonica que aquesta. Fins i tot ampliant la perspectiva en una regió més gran, crec que continua sent única”.
Aquest article forma part de l’11a edició de la revista Nafent. Llegeix-lo complet a la nostra revista digital o en paper. Aconsegueix la teva revista a la nostra pàgina web.
Històries relacionades
