Oriol Cardona Coll, pioner amb una medalla d’or olímpica
Després que l’Oriol Cardona Coll pugés al podi amb la seva primera medalla d’or olímpica en esquí de muntanya el febrer passat, va ser profundament emotiu el moment posterior de retrobar-se amb el seu pare. “Ho has fet. Ho has aconseguit,” va sentir dir al seu pare, en Joan. “Recordo la seva veu perfectament,” explica el campió olímpic. “Era plena d’orgull. La meva família sap com m’hi havia esforçat i tot el que m’havia costat. Celebrar-ho amb ell va ser molt commovedor.”
Text: Sjors Beukeboom. Fotos: Cecilia Bellomo.
El pare de l’Oriol, en Joan Cardona Coll, és un pioner en esports d’hivern, un apassionat de l’esquí de muntanya i, sobretot, pare d’una família catalana molt unida, que va introduir els seus fills al gaudi de practicar esports d’hivern molt abans que l’esquí de muntanya fos reconegut com a disciplina olímpica.
Gairebé tres dècades després, el mateix Oriol Cardona Coll es va trobar dalt del podi a Milano-Cortina, aconseguint la primera medalla d’or olímpica d’hivern per a Espanya en 54 anys i la primera medalla olímpica de la història en esquí de muntanya.
Gran Paradiso
Les dues medalles olímpiques (l’Oriol Cardona Coll també va aconseguir un bronze en el relleu mixt juntament amb altres esquiadors de muntanya catalans) marquen un punt àlgid en la trajectòria de l’atleta de 31 anys. Tot i això, no eren somnis que tingués de petit. “Els somnis van venir més tard,” reflexiona l’Oriol, nascut a Banyoles. “A mesura que em vaig fer gran i em vaig començar a marcar objectius, vaig poder construir el meu propi camí. Va ser llavors quan vaig començar a somiar de veritat, sobretot quan vam saber que l’esquí de muntanya seria als Jocs Olímpics.”
Nafent Running llança la seva primera edició: Històries, entrevistes i els millors clubs de...
- Select options Aquest producte té diverses variants. Les opcions es poden triar a la pàgina del producte
Accedeix a totes les edicions de Nafent Magazine del 2026. Amb aquesta subscripció anual...
- Select options Aquest producte té diverses variants. Les opcions es poden triar a la pàgina del producte
En la seva infantesa, l’esport era sobretot una afició, més que no pas una cerca de fama o medalles. La imatge de l’Oriol amb el seu pare, juntament amb amics de la família, compartint un moment al Rifugio Vittoria Emanuele II, al Gran Paradiso (un cim de 4.000 metres als Alps), resumeix bé aquest esperit. La cabana acollidora, escalfada amb llenya, sembla un refugi en comparació amb el que hi ha a fora, mentre que a l’interior hi predominen les rialles i l’alegria. Entre ells, l’Oriol, el seu pare Joan, i amics de la família, però també en Kilian Jornet, els seus pares i la seva germana.
El vincle entre Jornet i Cardona Coll ve de lluny i continuarà en el temps. De nens, compartien viatges, competicions i muntanya, però han acabat traçant camins separats dins de l’esport. Tot i això, l’Oriol veu en Kilian no només com un amic, sinó també com un entrenador i com un referent que el motiva a expandir els seus límits. “En Kilian m’ajuda a explorar-los,” diu l’Oriol, “i al seu costat m’adono que encara no hi he arribat.”
Trajectòria d’Oriol Cardona Coll
“Per a un esportista, el camí és un procés continu: dia a dia, repte a repte,” explica. “Fisiològicament, tothom té un límit, però jo encara sento que estic progressant. Encara no hi he arribat”, diu l’atleta català, que va viure a Banyoles fins als 18 anys.
Explorar aquests límits és el que situa Cardona Coll en una trajectòria molt definida. Explica com de difícil, gairebé impossible, és desviar-se d’aquest camí tan marcat.
Què és l’esquí de muntanya:
l’esquí de muntanya exigeix tant velocitat explosiva com transicions precises; cada esprint dura poc més de tres minuts combinant estratègia i resistència. Els atletes pugen amb els esquís en vertical abans de passar al descens, competint cap a la meta en dues rondes intenses per assegurar-se un lloc a la final. Per preparar aquest esport d’hivern tan exigent, córrer i fer ciclisme durant l’estiu són clau.
Mirant enrere, Cardona Coll, doble campió del món i ara campió olímpic, no es planteja canviar de rumb, tot i reconèixer que hi ha un abans i un després en relació amb els Jocs. “Crec que la meva vida ha canviat des d’aquests Jocs. La vida evoluciona, i també ho fan els meus objectius i la manera de viure,” explica. “Aquesta experiència ha creat un abans i un després, però no crec que el dia a dia canviï gaire, perquè l’essència del que m’agrada —entrenar i competir— continua sent la mateixa. Ho seguiré fent, sobretot a Font-Romeu, on visc ara, perquè és el que realment m’omple i em fa feliç,” comparteix.
Tot i això, Cardona Coll també va viure moments de buidor durant les celebracions posteriors a l’èxit olímpic. “Després dels Jocs hi va haver un moment, durant uns quants dies, en què em vaig sentir una mica trist”, admet, mostrant la part més humana de l’atleta. “Tenia les emocions desbordades, l’adrenalina pels núvols, i tot i que l’alegria era immensa, és normal tenir dies grisos després d’una experiència tan intensa.”
Seguint els passos
A Font-Romeu hi ha neu, moltes hores de sol tant a l’hivern com a l’estiu, i s’hi viu i s’hi s’entrena per sobre dels 1.700 metres d’altitud. És allà on continuarà dedicant almenys 20 hores setmanals a l’esport, especialment a l’estiu, per mantenir la forma de cara a l’hivern és clau, juntament amb altres atletes d’elit que també hi van a entrenar.
És en aquest entorn on Cardona Coll seguirà els passos del seu pare, que es va mostrar profundament orgullós en veure el seu fill guanyar la primera possible medalla d’or en aquesta disciplina. “Crec que el que va fer especialment emotiu aquell primer moment en veure’l després d’haver guanyat és que, sense la meva família i el meu pare, no hauria descobert la muntanya. No hauria construït aquell cercle d’amics que més endavant es van convertir en uns dels millors atletes, ni hauria desenvolupat aquesta passió pels cims nevats. I, finalment, si no hagués entrat al centre de tecnificació, no hauria vist l’ambició ni l’esperit competitiu d’en Kilian, estant al mateix equip .”
“En tot cas, el que més em ve al cap quan penso en el meu passat i la meva joventut són tots els moments que m’han portat fins aquí. Al final, són molts moments i moltes persones que, d’una manera o altra, han modelat qui soc avui. I sobretot, aquesta passió per la muntanya, que va començar fa tant de temps, és el que m’ha permès continuar entrenant i arribar fins al punt de poder guanyar una medalla d’or.”
Històries relacionades
