Genís Grau: Confiar en la intuïció i en l’instint de córrer fent camí cap a LA28
Per al triatleta professional Genís Grau, el 2026 marca l’inici d’un nou cicle de classificació olímpica. Amb 31 anys, l’atleta català és plenament conscient del que representa aquest moment. Los Angeles 2028 és a tocar, però també és implacable. Oportunitats com aquesta no es repeteixen sempre. Potser és ara o mai.
Història: Sjors Beukeboom & Adrian Ossorio. Fotos: Sjors Beukeboom
Ens trobem amb Genís Grau a Olot un matí de diumenge tranquil d’hivern, amb la boira baixa que embolcalla els turons volcànics de la Garrotxa. Al poble hi regna un silenci, trencat només pel so de les passes sobre l’esfalt i algun ciclista que passa de tant en tant. Al llarg del dia, seguim Grau en una jornada completa d’entrenament, tocant cadascuna de les tres disciplines que defineixen la seva vida com a triatleta professional.
El dia comença amb una sessió de natació al Club Natació d’Olot, on ell es mou dins l’aigua amb una eficiència que només s’aconsegueix després d’anys d’entrenament. Més tard, continua amb una sortida en bicicleta per les carreteres muntanyoses de la Garrotxa, on els volcans el distreuen de les pujades exigents i la calma del paisatge té un punt gairebé meditatiu. A la tarda, acompanyem l’atleta patrocinat per 226ERS en una sessió de cursa a peu per les vies verdes d’Olot. El ritme és sostingut però intens, un tipus d’esforç que des de fora sembla relaxat però que exigeix concentració absoluta.
Grau no entrena habitualment les tres disciplines el mateix dia.
“O quatre, si hi afegim les sessions de gimnàs. Tot i així, combinar dues sessions és força habitual per a mi.”
Entre les diferents sessions del dia, ens asseiem al Coffee Point, una petita cafeteria a prop de l’estadi d’atletisme d’Olot.
La temporada anterior no va ser com Grau havia esperat. Una lesió de llarga durada, especialment perjudicial per a la cursa a peu, va limitar la seva capacitat d’entrenar amb regularitat i competir amb confiança. Córrer, la disciplina que més li agrada i la que ha definit el seu perfil a escala internacional, es va convertir en una font de frustració més que no pas en una fortalesa, amb la pèrdua de curses com a resultat.
Acompanya Genís Grau en una volta a la pista d’Olot. Mou els dits per la pantalla per canviar la perspectiva de 360 graus:
Després d’haver treballat aquest contratemps durant la pretemporada, enceta el 2026 amb una moral renovada i una direcció més clara. Grau somriu sovint, reflex d’un estat d’ànim positiu a l’inici d’una nova temporada. Transmet obertura, positivitat i una il·lusió genuïna per la temporada que vindrà. Sobretot, hi ha alleugeriment. La seva cursa a peu torna a anar bé.
El millor record de cursa
Entre les moltes curses de la seva trajectòria, hi ha un moment que continua destacant per sobre dels altres. La seva victòria a l’esprint de la Copa del Món de Triatló a Huatulco, Mèxic, segueix sent una de les actuacions més destacades del triatleta català. En parla amb detall, aliè al soroll de les converses a les taules del voltant de la cafeteria.
Després d’una cursa tensa i amb un grup molt compacte encapçalant els últims quilòmetres, tot es va decidir en l’esprint final. En els darrers centenars de metres, Grau va trobar la millor traçada, va mesurar perfectament l’esforç i va imposar-se just sobre la línia d’arribada davant de rivals internacionals de primer nivell, creuant el primer la linia, enfront els forts competidors internacionals. Aquell esforç final, precís i instintiu, va convertir l’esprint en un moment decisiu.
Mira els moments destacats de la Copa del Món a Huatulco (2022):
“Probablement és el meu millor record competitiu,” diu Grau. “No només perquè vaig guanyar, sinó per la manera com va passar. Va ser la meva primera victòria en una Copa del Món i, a més, no m’ho esperava. Em vaig sorprendre a mi mateix sent competitiu per a la victòria.”
Recorda aquells metres finals amb un gran somriure. “Va ser un esprint on l’estratègia va marcar la diferència. Escollir el moment just, la posició adequada. Crec que aquest és un dels meus punts forts en el triatló: les transicions i l’esprint final. Vaig haver de decidir quan llançar-me basant-me només en la intuïció, i tot va encaixar.”
Camí cap a LA28, la gran ambició de Genís Grau
És evident que Grau, actual campió d’Espanya, té la capacitat de competir contra els millors del món. Ho ha demostrat diverses vegades en Copes del Món i competicions europees. Tot i així, els Jocs Olímpics, un somni llargament perseguit, se li ha resistit fins ara.
Per al triatleta català, el 2026 és un any clau. Es tracta d’acumular punts, construir regularitat i posar els fonaments per ser seleccionat pels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028.
Instal·lat a Castellfollit de la Roca, Grau ha afrontat l’inici de temporada de manera metòdica. Amb la lesió ja superada, ha tornat a competir en proves de cursa a peu entre els 5.000 i els 10.000 metres, combinant-les amb un fort treball de base en les tres disciplines. Recentment, ha competit en algunes curses d’inici de temporada, utilitzant-les com a referència més que no pas com a objectius.
“Crec que amb els anys he afinat molt bé la meva preparació ideal,” explica Grau. “Amb tota l’experiència acumulada, entenc millor com reacciona el meu cos. La temporada és llarga, especialment quan hi ha una classificació olímpica en joc. Per això he començat amb calma, acumulant moltes hores de cada disciplina, sense precipitar-me cap a entrenaments molt durs.”
“Des de que considero que la natació i la cursa a peu són les dues disciplines més importants en el triatló olímpic de distància, m’he focalitzat explicitament en aquestes dues durant els mesos d’hivern.”
Escolta l’ambició i el camí cap a LA28 de Genís Grau:
Genís Grau – Palmares:
Campió d’Espanya (2025)
Guanyador – Copa del Món de Triatló, Huatulco (2022)
Segon – Copa d’Europa de Triatló, Liévin (2022)
Segon – Campionat d’Europa de Duatló, Târgu Mureș (2021)
Bon menjar, suplements i descans de qualitat
“De dilluns a diumenge, entreno quatre sessions de natació, cinc o sis de bicicleta i cinc o sis de cursa a peu,” explica. “Els dies sense entrenar són poc habituals.” És una manera de viure que exigeix estructura i disciplina, i que dona molta importància en la recuperació.”
“No faig servir gaires tecnologies modernes en la meva vida esportiva, excepte del monitor del ritme i la freqüència cardíaca i, a vegades el del lactat,” comenta. “En definitiva, soc un atleta que escolta detingudament els senyals que li dona el cos. Entreno i competeixo molt per sensacions i intuïció.”
Dia de la setmana | Natació | Ciclisme | Correr | Gimnàs |
|---|---|---|---|---|
Dilluns | 8.00-9.30 | 11.30-12.30 | 16.00-17.30 | |
Dimarts | 8.00-9.30 | 11.00-13.30 | ||
Dimecres | 8.00-9.30 | 16.30-17.30 | 11.30-13.00 | |
Dijous | 8.00-9.30 | 11.00-13.30 | 16.30-17.30 | |
Divendres | 8.00-9.30 | 11.30-13.00 | 16.30-17.30 | |
Dissabte | 16.30-18.00 | 9.00-12:30 | ||
Diumenge | 12.30-13.30 | 10.00-11.30 |
“Físicament, hi ha moments d’entrenament en què em guio pel que sento, depenent de com he descansat, com he dormit o com em trobo en general. Si em trobo molt cansat, adapto l’entrenament a les sensacions. Si he de baixar o pujar el ritme, ho faig segons la resposta del cos.”
“El que he notat després de tants anys al màxim nivell és que els dies previs a una competició sovint em costa arribar als meus ritmes habituals, com ara dormir nou hores. Em sento cansat, i he après que això passa perquè la competició s’acosta i el cos entra en mode d’alerta, intentant conservar energia com sigui possible. Per tant, sé que és una cosa positiva.”
Per ell, és evident que els fonaments continuin sent essencials. “Crec fermament en els pilars bàsics de la recuperació: una bona alimentació, suplements i, sobretot, el descans. Aquests aspectes han evolucionat molt al llarg de la meva carrera. Avui dia hi ha molta més informació sobre els seus efectes i beneficis i, juntament amb el meu entrenador, seguim de prop les darreres novetats per aprofitar-les com un avantatge.”
Casa, Catalunya
Quedar-se a prop de casa és una decisió conscient i estratègica. “Viure a Castellfollit de la Roca és una base perfecta,” afirma Grau. “Girona és a prop, amb instal·lacions excel·lents, especialistes en medicina esportiva, una piscina de 50 metres i infinites opcions de ciclisme.”
“Després hi ha Banyoles, que és espectacular per nedar a l’estiu al llac i també ideal per pedalar i córrer durant tot l’any.”
“I aquí a Olot ho tinc tot a l’abast: la meva pista preferida per córrer, la via verda, la piscina i un grup molt unit d’amics corredors. La majoria fan els 10 quilòmetres per sota dels 33 minuts. Entrenar amb ells m’exigeix cada setmana, i són una de les grans raons per les quals m’agrada viure aquí.”
Tant des del punt de vista esportiu com social, tot sembla alineat per a Grau. Just a temps per al llarg camí cap a LA28.
Històries relacionades
